DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AQUEIX, -EIXA pron. i adj. demostr.
|| 1. ant. S'aplicava a designar les coses que estaven més prop de la persona amb qui es parlava (per oposició amb aquest, que designava les coses més pròximes al qui parlava); cast. ese. Com los nostros predecessors tots temps ajen desijat d'esser e de passar en aquexes parts per ajudar a conquistar la Terra Santa, carta de Jaume II al rey dels mogols, any 1300 (Capmany Mem. iv, 29). Volem que se'n retorn en aquex regne prestament, doc. reial, any 1405 (Anuari IEC, v, 575).
|| 2. S'aplica a designar les coses de què s'ha parlat fa poc o de què s'ha de parlar prest, i en general a indicar les coses que estan relativament prop (per oposició amb aquell, que designa les coses situades relativament lluny); cast. ese, este. Paradís no es loch de totes aquexes coses que tu dius, Llull Gentil 118. En lo nombre de aqueixs reput esser, Metge Somni iii. Mas vos alargau aqueix parer vostre, Proc. Olives 1025. Placie't donques que'm mostres quina es aquexa benevyrança vertadera, Genebreda Cons. 106. Perdona nostre senyor Deus a aquex veyll Nicholau, Eximplis, i, 62. Son vengut ací per esprouar aqueys perills, Hist. Troy. 38. Per que no siau condemnat per aqueys jutges qui us son aduocats, Tirant, c. 145. Axí aqueix de la torra com lo dels censals, doc. a. 1575 (Segura HSC 208). D'aqueixos pits y braços l'altívol front enorme, Canigó iv. Jugaven a geps, aqueixa batalla engrescadora, terror dels pacífics transeunts, Ruyra Parada 96.
    Fon.: əkέʃ (Arles, Martinet, Capmany); əkéʃ (Puigcerdà, Sallagosa, Mall., Eiv.); əkéјʃ (Tarr.); akéјʃ (Ordino, Pobla de S., Bellpuig, Fraga); əсéʃ (Palma, Manacor, Pollença); əkə́ʃ (Sóller, Llucmajor, Ciutadella); akéʃ (Alguer). En fonètica sintàctica, anant aqueix seguit d'un mot que comenci en consonant, sol pronunciar-se aquei (Cat., Mall.), i en la regió del pir-or. ha predominat absolutament la forma aquei, resultant eliminat aqueix.
    Pl.: la forma plural originària de aqueix és aqueixs, pronunciat aqueis [əсéјs (Palma, Manacor); əkə́јs (Sóller, Llucmajor)]; però la forma pl. que ha predominat en el català continental, a Menorca i a Alguer, és aqueixos [əkέʃus, əkéʃus (or.); əkéјʃus (Tarr.); akéјʃos (occ.); əkə́ʃus (Ciutadella); akéʃus (Alg.)]. La forma plural femenina és aqueixes, pertot arreu.
    Etim.: del llatí vg. *accu'ĭpse, usat com a demostratiu.