DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AQUELL, -ELLA pron. i adj. demostr.: cast. aquel, aquella. Serveix en general per designar coses relativament llunyanes del qui parla i també de la persona a qui es parla. Els seus usos principals es poden classificar així:
|| 1. Senyala una cosa distant que està a la vista. Mirau aquella que's met l'agulla en la urella, Somni J. Joan 479.
|| 2. Senyala un temps relativament llunyà. En aquell dia celebrà un sanct home la missa, Llull Blanq. 1. Y el jorn seguent allí restàs tot aquel dia, Somni J. Joan 141. En aquell temps era una joia gran, Alcover Poem. Bíbl. 35.
|| 3. Senyala emfàticament una persona o cosa que es manifesta intensament. Ha legit que aquell Alexander fill de Phelip, Tomic Hist. 271. Si aquell mosca-morta d'en Lluis hagués xerrat alguna cosa..., Ruyra Parada 17.
|| 4. S'usa com a antecedent del relatiu o acompanya la paraula que fa de tal antecedent. Levadas aquellas cosas que leix pro anima mea, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 7). Confiant en la gracia de aquell qui es compliment de tots bens, Llull Gentil 4. Eren en aquela mar en que nos erem, Jaume I, Cròn. Pijor sentencia que aquella a la qual tu m'has posada, Decam., jorn. 8.a, nov. 7.aCercant aquell loch on son les genives, Proc. Olives 48. Guardauho tot per aquelles | que duhen l'honra a l'encant, Picó Engl. 39.
|| 5. Indica de bell nou una cosa que s'ha anomenat abans. Els litz dels morts sien fetz a manera d'una arqueta axí com aquels dels ffrares mortz, doc. any 1181 (Miret Templers 540). El mestre de poquea es axí com qui fa escriptura cauada en pedra, e aquell de granea axí com qui escriu en aygua, Jafuda Dits vi. Lo membre per lo qual ha hom peccat, aquell deu hom turmentar, Sermó St. Pere. A conservacio del dit regne e defensio de aquell, doc. a. 1410 (Hist. Sóller, ii, 13).
    Loc.—a) ant. Aquell per aquell: aquell mateix. Com la majestat vostra sia aquella per aquella qui en lo cel es pronosticat yo us degua amar e servir, Tirant, c. 234.—b) D'aquells d'aquells: de la classe millor, del més bo (Mall., Men.). «Tenc un automòbil d'aquells d'aquells» (Ciutadella).—c) Com aquell qui...: Aprés fet aço lo comte, com aquell qui no'n stava prou content, Hist. Garí, 6. Fent com aquell que cercava alguna cosa, Ruyra Parada 15. Una historia axuxí, feta a casa, com aquell que diu,... pot servir molt bé, Benejam Ciutad. ii.
    Fon.: əkέʎ (Ribes, Ripoll, Camprodon, Capmany, Olot, Amer, Llofriu, Pobla de L., Bagà, Berga, Manresa, Granollers, Maó, Alaior); əkéʎ (Sallagosa, Puigcerdà, Cadaqués, Olot, Berga, Granollers, Valldemossa, Eivissa); akéʎ (occ., val.); əсéʎ (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); əkə́ʎ (Sóller, Llucmajor, Sta. Margalida, Ciutadella).
    Pl.: la forma general és aquells, f. aquelles; a Manacor i pobles veïns pronuncien aquels [əсéɫs]; a Oleta, Noedes i Fontpedrosa trobàrem la forma aquellos [əkέʎus].
    Var. ort. ant.: aquel, aqal.
    Etim.: del llatí vg. eccu' ĭlle, mat. sign.