DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARAGALL m.
|| 1. Petit corrent d'aigua produït per la pluja recent (Segarra, Penedès).
|| 2. Clot llarguer, produït pel corrent d'aigua d'una ploguda forta (Lleida, Pla d'Urgell, Vilaseca de Solcina).
|| 3. Corrent impetuós del riu per una pendent (Balaguer).
|| 4. Bolet de l'espècie Hygrophorus irrigatus (St. Celoni).
|| 5. Llin. de Barc.
    Fon.: əɾəɣáʎ (Vilafr. del P., Maldà); aɾaɣáʎ (Lleida); aɾɣáʎ (Balaguer); əɾəɣáј (Berguedà).
    Var. form.: saragall, xaragall, sargall.
    Etim.: desconeguda. Balari, Oríg. 127, l'explica per l'arrel ar- (del llatí arāre ‘llaurar’) sufixada amb -eg-: aregare ‘obrir un solc o rec en la terra’, i afegint-s'hi el sufix -all s'hauria format aregall. Aquesta explicació no és convincent, encara que no és absurda en principi. La forma aragariis que es troba a documents dels segles X i XI, i les formes aragalio i aragalium que surten en el segle XI, són llatinitzacions de aragall que no aclareixen l'etimologia d'aquest mot. Montoliu Noms fluv. 20 opina que aragall és resultat d'una metàtesi del mot hipotètic *agarall i que aquest ve d'una forma llatina (també suposada) *aquaracŭlu, derivat de aquarium o *aquare ‘lloc d'aigua’; però aquesta teoria encara és més inconsistent que la de Balari. Sembla segur que per a explicar l'origen de aragall cal partir d'una arrel pre-romana arg- o arag- (cf. Corominas DECast, i, 259).