DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARANYA f.
I. || 1. Animal de la classe dels aràcnids, que es distingeix principalment per tenir el cos dividit en dues parts ben distintes (el cefalotòrax i l'abdomen), quatre parells de cames i unes glàndules per la secreció de seda, amb la qual fa teles i filats que li serveixen d'habitació, de defensa i de mitjà per apresonar insectes; cast. araña. Aquesta [Noemma] trobà art de texir, e aprés-ho del texir de les aranyes, Eximenis, II Reg. cap. 16. Les leys e ordonacions mundanals són com les teles de les aranyes, qui prenen e retenen les mosques poques, mas si'n passa un ocell gros, trenquen-se, Scachs 29. Hi ha moltes espècies d'aranyes, de les quals són les principals: a)   Aranya de cul gros (Menorca): és l'espècie Tegenaria domestica; cast. araña doméstica. Habita pels racons mal adesats de les cases de camp i en altres llocs deshabitats o bruts; són les que fan la teranyina més grossa i espessa.—b) Aranya de vitrac (Manacor): és rodonenca, d'un cm. de llargària, de color ros fosc; s'alimenta de mosquits i és perseguida dels vitracs, que se n'agraden molt.—c) Aranya de garbera (Men.): casta d'aranya grossa i rossa que sol habitar davall les garbes.—d) Aranya de seda (Eiv.): aranya grossa que viu pel camp.—e) Aranya monja (Manacor), o aranya del Bon Jesús (Llucmajor), o aranya d'aigu (Alaior, Ferreries), o gallineta (Ciutadella), o aranya beneita (Eiv.): és l'espècie Phalangium opilio. És de cos llarguer i té les cames molt llargues i primes; habita per llocs humits i pels racons i treginades; és inofensiva, i si la toquen es posa a agitar-se molt de pressa o pren enfuita veloçment.—f) Aranya guiterrera: aranya que fa les teles en forma de porgador damunt els recs i llocs d'aigua, posant-s'hi ella enmig (Vimbodí).
|| 2. Aranya del Bon Jesús (Manacor): crustaci isòpode del gènere Armadillidium, de devers un cm. de llargària, amb la closca dividida en segments que li permeten arrufar-se en forma esfèrica quan es veu en perill; cast. cochinilla de humedad.
II. ictiol.
|| 1. a) Peix de la família dels traquínids: Trachinus draco L. (Cat., Val., Bal.); cast. araña. També es diu aranya vera (Val.), aranya blanca (Men. i Eiv.) i aranya monja (Mall.). Té el cos llarguer i aplanat, de devers 30 cm. de llargària, i està armat de pues verinoses en la primera aleta dorsal i en cada opèrcul, amb les quals fa ferides doloroses i de perill. La liura de pagels aranyes escorpre, doc. any 1361 (Rotger, Hist. Poll. I, apènd. xxix).—b) Aranya capçuda (Barc.), o aranya negra (Val., Eiv.), o aranya de cap negre (Mall., Men.), o aranya de roca (Val.): peix de la família dels traquínids: Trachinus radiatus Cuv. Es de color blavosa i té el cap negre.—c)   Aranya fragata (Mall., Menorca): peix de la família dels traquínids: Trachinus araneus Cuv. Té el cap més gros que l'aranya ordinària, i és de color cendrosa amb clapes negres a cada costat.—d) Aranya monja: casta d'aranya (peix) de color cendrós (Llucmajor).—e) Aranya sardinera: casta de peix de Menorca, que En Barceló i Combis cita, però que diu que no el va veure mai.
|| 2.   Crustaci braquiür, caracteritzat per tenir les cames molt llargues i primes i perquè viu davall les algues, amb les quals es cobreix les cames i el cos per fer se invisible a sos perseguidors; cast. cangrejo araña. N'hi ha diverses espècies; les principals són el Stenorhynchus longirostris Fabr., l'Inachus thoracicus Roux i el Stenorhynchus phalangium Pennant.
III. bot. Planta ranunculàcia: Nigella damascena i Nigella arvensis L. (Conflent, Empordà, Vic, Pla del Llobregat, Menorca); cast. neguilla, arañuela. El nom d'aranya s'aplica pròpiament a la flor d'aquestes plantes, i aranyes en plural designa tota la planta; a Menorca en diuen també aranya del camp.—V. niella.
IV. || 1. Canelobre sense peu, amb molts de braços per col·locar-hi els llums, que penja a la treginada per il·luminar una església o una sala; cast. araña. Cridà a la cambrera per a que tornés aviat a encendre l'aranya, Oller Pil. Pr. 188.
|| 2. nàut. Conjunt de cordons o caps de corda prims, fermats tots a l'extrem d'una redissa i que, formant angles uns amb els altres, es fermen per l'altre cap a una perxa, burda, etc., i serveixen per assegurar aquesta (Cat., Mall.); cast. araña.—a) Aranya d'ovenc: espècie d'aranya de cap, que s'empra per estrangular els ovencs d'un pal matxo (Mall.); cast. jaretas de las arraigadas.
|| 3. a) Roda o cilindre amb pales que estan disposades en forma d'aranya i serveixen per agafar la llana i dur-la d'una part a l'altra, en la màquina rentadora de llana (Esporles).—b) Guiafils de vidre o de filferro gruixut, caragolat en forma de cua de porc, o constituït per una planxeta de ferro amb un tall, que hi ha en moltes màquines de filatura i teixit(Pons, Ind. text.).—c) En les màquines metxeres, peça d'acer en forma de trompa, que plega la metxa al voltant de la bobina (Pons Ind. text.).
|| 4. Centre de randa de teixit amb ramificacions de fils entorcillats (Palma de Mall.).
|| 5. La part de l'esportí per on aquest es comença a fabricar (Mancor).
|| 6. L'aranya: joc de nines, que consisteix a senyar en terra vuit triangles numerats i fer anar ordenadament d'un a l'altre una pedra pegant-li a peu coix (Ferreries de Men.).
|| 7. Nom antic del ball mallorquí de copeo (segons Tres. Avis, 1927).
|| 8. Tumor cancerós (mall., en llenguatge molt rústic).
V. || 1. Persona molt estalviadora o avara; cast. hormiguita.
|| 2. Persona molt feinera (Men.).
|| 3. Aranya de forat: persona poc sociable, que viu retirada i fuig de la gent (Mall.).
|| 4. Aranyes: nom satiric que apliquen als habitants de Sant Jordi des Valls.
    Loc.—a) Fer aranya: anar a caçar i no agafar res (Bunyola).—b) Cama d'aranya: plugina molt prima, de gotes petites (Mall.).—c) Cames d'aranya: cames molt llargues i primes (Aladern Dicc.).—d) Mans d'aranya: mans fluixes i de poca força (Martí G. Dicc.).—e) Tela d'aranya: tela molt prima i fluixa (Martí G. Dicc.).—f) Brut com una aranya: molt brut (Mall.).—g) Tirar s'aranya: posar-se bo d'una malaltia (Santanyí).—h) Esser com ses aranyes, que sempre tenen forat per on sortir: tenir molt d'enginy o recursos per sortir-ne amb la seva (Inca).—i) Filar més que ses aranyes: filar molt, tenir molta facilitat per comprendre el sentit ocult de les coses o per suposar-lo (Inca).—j) Matar l'aranya (Cat., Val.), o matar aranyes (Mall.); passar el temps sense fer feina.—l) Anar per los racons com les aranyes: viure apartat de la gent (Vinaròs).—m) Com un picat d'aranya: amb irritació o acometivitat (Mall.) Se posà tot furiós, com un picat de aranya, abordant-se a tothom, Alcover Cont. 130.—n) Fer ficar qualcú dins un forat d'aranyes: fer-lo posar en perill quasi inevitable (Cat.).
    Cult. pop.—I. Refranys:a) «Morta l'aranya, mort el verí» (Inca).—b) «Picada d'aranya, la mortaia» (Marroig Refr.).—c) «Les aranyes per filar, i l'home per treballar»: vol dir que cada cosa s'ha d'aplicar a la seva pròpia finalitat (Cat.).—d) «Aranya per terra, tapa la gotera» (Manresa).—e) «Si no lleves l'aranya, no llevaràs la telaranya» (Val.): vol dir que si no lleves la causa no es lleva l'efecte.—f) «Aranya, ¿qui t'ha picat? L'aranya que hi ha al costat»: ho diuen d'un dolent que qualque vegada és víctima d'un altre dolent (Gomis Zool. 446).II. Creences populars:—a) Trescar les aranyes per terra, és senyal de pluja (Cat., Bal.). Per això ja diu el refrany: «Aranya p'en terra, tapa la gotera» (Cat.). A Manacor hi ha gent que anomena aranyes plogueres certes aranyes rosses que viuen dins forats de paret de les cases i surten quan ha de ploure.—b) Matar aranyes, porta desgràcia (Cat.). Matar aranyes el vespre, causa desgràcia (Men.).—c) Si els paus tanquen una aranya dins un cércol de saliva, l'animal s'hi mor sense poder-ne sortir (Mall.).—d) A Ciutadella, els nins solen agafar per una cama una aranya d'aigu o gallineta i li diuen: «Aranyeta, aranyeta: si no em dones un poalet d'aigu, et rompré sa cameta»; i diu que l'aranya els posa una gota d'aigua damunt el dit, i ells la deixen en llibertat.
    Fon.: əɾáɲə (Rosselló, Conflent, Empordà, Vic, Barc., Tarr., Mall., Ciutadella, Eivissa); əɾáɲe (Gir.); əɾáɲɛ (Puigcerdà, Vilafr. del P., Maó); əɾáɲa (Solsona); aɾáɲɛ (Lleida, Tremp, Vinaròs, Sueca); aɾáɲa (Esterri, Tortosa, Maestrat, Castelló, Val., Alacant); əɾáɲo (Sóller); əɾǽɲə (Sineu, Felanitx).
    Intens.:—a) Augm.: aranyassa, aranyarra, aranyota, aranyot.—b) Dim.: aranyeta, aranyeua, aranyiua, aranyona.
    Etim.: del llatí aranĕa, mat. sign. I i II.