Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arbitri
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARBITRI (i ant. arbitre). m.: cast. arbitrio.
|| 1. Facultat de decidir una cosa o una altra segons el propi voler. Ne ha senyoria alguna en les coses que estan en libertat de arbitre, Metge Somni iv. Ara [lo meu cor] es de tot alienat e fora de mon arbitre e es en vostre poder, Curial, i, 28. Acceptà la batalla donant arbitre al Rey de ferla axí com ell volria, Tomic Hist. 179. a) Lliure arbitri o franc arbitri: la llibertat de la voluntat humana; cast. libre albedrío. No's poria negun hom enclinar a peccat, e seria en est mon destrouit franch arbitre, Llull Felix, pt. viii, cap. 11. Les besties ne les aus no vsen de raho ne de libre arbitre, Llull Gentil 26. Axís mena del home el lliure arbitri | com senyala als estels òrbita fixa, Collell Flor. 100.—b) A arbitre: segons lliure determini; a voluntat. Que hom torn a les ligs godes et a arbitri e a juhij del princep, Usatge 83, trad. del segle xiii (Anuari IEC, i, 296).
|| 2. Judici o avaluació arbitral. Poden valer cascun any a arbitri den Steve de Roda tro a tres millia solidos, doc. segle xiv (Col. Bof. xxxix, 195).a) A bon arbitri: segons recta determinació. Los dits dos majorals socorreguen a lur bon arbitre segons la condició e necessitat d'aquell qui mester ho haurà, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli).
|| 3. Mitjà extraordinari per obtenir qualque fi. Com ab tal arbitri quedà el mal compost, Penya Poes. 114.
|| 4. Impost municipal o provincial damunt certes coses, per ajudar a llevar el dèficit. S'Ajuntament volia dur a penyora els arbitris de plassa y matadero, Ignor. 61.
    Fon.:
əɾβítɾi (or., bal.); aɾβítɾi (occ., val.).
    Etim.:
del llatí arbĭtrĭum, mat. sign. || 1, 2.