DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARC m.: cast. arco.
I. Verga d'acer, de fusta, de banya o d'altra matèria flexible i resistent, que es vincla per l'atesament d'una corda que uneix sos extrems i que, amollant-se després, dóna impuls a una sageta o a un altre projectil semblant. Sobregardians... deuen hauer per cert VIII besants per home, e los archs e les sabates d'aquells que hom pren, Consolat, c. 313. Prin ton arch e ve cassar, Serra Gèn. 27. Per preu de sis archs o braços de acer en que eren noranta tres cayrons, doc. d'un ballester, any 1447 (Arx. Gral. R. Val.). L'arc dins mon braç cobrava nova força, Colom Juven. 172. A vegades, en els documents, surt el mot arc acompanyat d'una adjectivació, com arc fletxer, arc sagitari, arc de fletxa, sense sortir del seu significat general; v. gr.: Ab balestes e ab archs sagitaris ab darts e ab pedres, Eximenis Crestià, c. 293 (ap. Congr. Hist. 800); Volent tirar ab un arch fletxer que portaua, Vida de St. Julià (segle XV); Lo Rey moro portaua un arch de fletxa, spasa, e al cap una ceruellera, Tirant, c. 19. Altres vegades es troben denominacions especials de l'arc: a) Arc anglès. Item un arch angles cubert de negre ab letres d'aur ab sis fletxes, Inv. Anfós V, 159.—b) Arc de rotlló o arc rotlloner. Ne tirar a coloms un tret de ballesta, ne ab arc de rotlló, Mostassaf Agual. Item un arc rotlloner, Item una ballesta rotllonera, doc. a. 1546 (Alós Inv. 55).
II. En general, cosa limitada per una corba (i semblant per això a l'arc fletxer parat).
|| 1. geom. Porció limitada d'una línia corba.
|| 2. (en l'arquitectura) Construcció que té la forma d'una corba. a) Curvatura d'una volta o d'una obertura qualsevol. La qual cuberta de la dita Daraçana es ordenada... que sia feta ab pilars e archs de pedra, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 151).N'hi ha de moltes formes, i es designen amb diferents adjectius; les denominacions populars són: arc de punt rodó (Barc.) o arc de mig punt (Mall.), el que està format per una semicircumferència;—arc de punta d'ametla (Cat., Bal.), o arc de munteria (Llucmajor), o arc de punt (Val.), el format per dues corbes que es tallen en la part superior i fan punta;—arc escassà, format per un segment de circumferència més curt que una semicircumferència;—arc de nansa de cistell (Barc.), o de nansa de cordill (Torelló), o d'ansa de paner (Manacor), o ansa-paner (Palma), és l'arc format per tres, cinc o més segments de circumferència en nombre senar i cadascun amb radi diferent; cast. arco carpanel;—arc de ferradura és el que està format d'un segment de circumferència més llarg que una semicircumferència.—b) Monument en forma de portalada limitada per columnes o mur. Servint de marc meravellós i d'arc de triomf sens igual, Verdaguer Exc. 68.—c) Construcció decorativa feta a imitació d'un arc de triumf. Las randas de mata y'ls archs de canyas verdas, Pons Auca 95.
|| 3. Verga flexible que alternativament es vincla per l'atesament d'una corda i es desvincla per la seva elasticitat, i serveix per moure el torn, del qual forma part (Torelló, Val.); cast. cigüeña.
|| 4. Conjunt de dues sarments llargues, de dos ceps veïns, lligades en forma corba (Gandesa).
|| 5. Bastonet prim, un poc curvilini, que té els extrems units per un aplec de cerres que serveixen per fer sonar les cordes del violí o d'un instrument similar.
|| 6. Forca de dos forcons corbats, que els vidriers empren per pendre de la trompa les botelles o barrals que encara són calents (Mall.).
|| 7. Arc de Sant Martí, o arc iris (literari), o arc de Sant Joan (Durro), o arc d'Igualada (Calaf): arc lluminós de les colors del prisma, produït per la refracció i reflexió dels raigs del sol en les gotes de pluja; cast. arco iris. «Tu qui ets un mestre fi, | mosso de picapedrer, | ¿quantes pedres han mester | per fer s'arc de Sant Martí?» (cançó pop. Mall.). Feu un arch blau e uermeyl d'aquests que'n dien de Sent Martí, Jaume I, Cròn. 485. Com s'engendren en l'àer el tro e'l lamp, l'arch de Sant Martí, Metge Somni iii. Del arch-iris circuit | com símbol de pau y goig, Camps i F., Poes. 120.
|| 8. Arc del dimoni o arc suís: arc secundari concèntric a l'arc de St. Martí i de coloració més dèbil que aquest.
|| 9. Arc de remolc: peça de llenya forta o barra de ferro molt resistent, en forma d'arc, instal·lada en els remolcadors, que s'estén d'una banda a l'altra del vaixell i damunt la qual llenega l'estatxa d'un remolcador.
|| 10. L'arc i la mula: joc d'al·lots, consistent a posar-se uns jugadors acalats i els altres saltar-los per damunt (Manacor).
    Loc. i refr.—a) Estar entre l'arc í la paret: estar en perill per cada banda (Barc., Cast., Val.).—b) No farà cases amb arc: ho diuen d'un qui no té bon maneig per avençar ni per arribar a res d'importància (Mall.).—c) «Arc sempre armat, o fluix o trencat» (Cat., Val.); «Arc sempre estirat, arc esbraonat» (Mall.): refranys per significar que els estats de violència o inutilitzen o exasperen.
    Cult. pop.—Sobre l'arc de Sant Martí, el poble té idees molt suggestives.—I. En primer lloc són curioses les prediccions de pluja que els refranys expressen amb relació a l'arc de Sant Martí. A Menorca són molt coneguts aquests refranys: «Arc de Sant Martí atura es delobí»; «Arc de Sant Martí es matí, o fa ploure o fa aclarir». La interpretació de l'arc de Sant Martí com a senyal d'aigua, és diferent segons que l'arc aparega el matí o el capvespre, i és diferent també segons les regions. A Catalunya i València creuen que en veure's l'arc al matí, plourà prest, i que en veure's l'arc al capvespre, no plourà; en canvi, a Mallorca i Menorca la interpretació és contrària, car consideren senya de pluja imminent l'aparició de l'arc al capvespre, i com a senyal que no plourà l'aparició de l'arc al matí.a) A Catalunya i al Regne de València hi ha aquests refranys sobre aqueix punt: «L'arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí; l'arc de Sant Martí a la tarda, la pluja està passada» (Vallcorb); «Arc al matí, la pluja és aquí; l'arc a la tarda, la pluja és passada» (Tarr.); «L'arc de Sant Martí al matí, la pluja aquí; l'arc de Sant Martí a la tarda, la pluja passada» (Pinós); «Arc de Sant Martí al dematí, para-li el bací; i al vespre, para-li la testa» (Pineda); «L'arc de Sant Martí, si surt el matí, para-li el bací; si surt el vespre, para-li la testa» (Empordà, Garrotxa); «Arc de Sant Martí al matí, pluja pel camí; arc de Sant Martí a la vesprada, pluja acabada» (Tremp); «Arc de Sant Martí, l'aigua està ací» (Morella); «Arc de Sant Martí, la pluja està ací; i de vesprada, la pluja és passada» (València).—b) A les Balears hi ha aquests refranys: «S'arc de Sant Martí, si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre, no vages a festa», o «treu es cap a sa finestra» (Mall.); «Arc de Sant Martí es matí, passa avant en ton camí; arc de Sant Martí es capvespre, lo endemà fan festa», o «d'aigua demà farem festa» (Men.).—II. a) Sempre que surt l'arc de Sant Martí, al costat d'ell surt l'arc del dimoni (Llofriu). Diuen que una vegada Sant Martí i el dimoni posaren messions a veure qui d'ells dos faria un arc més brillant i més ben fet; Sant Martí va fer l'arc gros, de vidre; el dimoni va fer el seu arc de gel, i al cap de poc temps el gel es fongué i l'arc perdé les colors. Així explica el poble empordanès, d'una manera mítica, l'aparició de l'arc secundari concèntric a l'arc-iris, primari i de colors invertits respecte d'aquest.—b) Si una persona pot passar amb una camellada per damunt l'arc de Sant Martí, canvia de sexe: si és home, torna dona; si és dona, torna home (superstició de la Garrotxa). Qui passa per davall un arc da Sant Martí, canvia de sexe (superstició de Menorca).
    Fon.: áɾk (pir-or., or., bal.); áɾс (Palma, Manacor); álk (alg.). L'arc de Sant Martí es pronuncia l'ar de sam martí, per fusió de la -k final de arc amb la d que la segueix. És digna de notar la pronúncia l'as de Sant Martí, que es practica a Llofriu.
    Intens.:—a) Augm.: arcàs, arcot (bal.);—b) Dim.: arquet, arquetxo, arquel·lo, arqueu, arcot (Cat.).
    Etim.: del llatí ārcum, mat. sign.

ARÇ m.
Planta espinosa de diverses espècies dels gèneres Crataegus, Lycium, Prunus, Rhamnus i Cotoneaster (Cat., Maestrat). Agabellant-los d'arsos y romaguera ab rapes, Atlàntida, ix.
|| 1.   Arç blanc: planta de la família de les pomàcies: Crataegus oxyacantha L.; cast. majuelo, espino albar. És un arbust de dos a tres metres d'altària, de branques espinoses, fulles pinnatilobades cuneïformes, verdes per cada cara, de nervació transparent; flors blanques o color de rosa, amb els lòbuls del calze ovato-acuminats, reflexos i glabres; fruit globulós o ovoide, de 6 a 9 mm. de diàmetre, vermell, insípid, amb dos o tres pinyols. A Catalunya té el mateix nom vulgar i abunda molt més la subespècie o varietat Crataegus monogyna Jacq., que es fa pels bardissars, marges i torrents de tot el país, i es diferencia de l'espècie típica principalment per tenir les branques joves freqüentment piloses, les fulles pinnatipartides o pinnatífides, d'un verd més pàl·lid per sota que per sobre, i de nervació opaca, els lòbuls dels calze lanceolato-acuminats, i el fruit amb un sol pinyol (Flora Cat. ii, 314-315).
|| 2. Arç negre: planta de la família de les amigdalàcies: Prunus spinosa L.; cast. endrino (per la descripció i dibuix, V. aranyoner).
|| 3.   Arç negre: planta de la família de les ràmnies: Rhamnus lycioides L.; cast. espino negro. Arbust espinós, de 0'60 a 1'20 m. d'altària, dret, ramificat, amb les branques obertes, negroses; amb les fulles fasciculades, linears, obtuses, enteres, glabres; amb les flors quasi sempre hermafrodites, fasciculades, i els fruits globulosos, negres quan són madurs (Flora Cat. ii, 13).
|| 4.   Arç de tanca (o de tanques): planta de la família de les solanàcies: Lycium europaeum L.; cast. cambronera. És un arbust que es fa d'un a tres metres d'altària, de branques molt espinoses amb pues curtes i robustes; té les fulles d'un verd grisenc, un poc carnoses, oblongues-lanceolades, obtuses o subagudes, llargament atenuades a la base; les flors són blanquinoses o rosades, breument pedunculades, de calze molt curt amb cinc dents, corol·la llarga com quatre o cinc vegades el calze, i estams sortits; els fruits són subglobulosos, vermells o de color de taronja.
|| 5. Arç soterrani (Olot), o arç (Viladrau): planta de la família de les pomàcies: Cotoneaster pyracantha Spach.; cast. espino de coral. És un arbust d'un a dos metres d'altària, molt ramificat, amb les branques espinoses; té les fulles el·líptiques, curtament peciolades, coriàcies, fistonades, persistents; les flors són blanques, en corimbes composts, multíflors, espessos, amb els peduncles pubescents, calze pubescent, lòbuls curts i triangulars, i pètals trasovats, còncaus, enters; el fruit madur és vermell, globulós, glabre, persistent fins a la primavera, í té cinc pinyols (Flora Cat. ii, 316).
    Cult. pop.—a) Al Pallars planten arços per formar els tancats divisoris dels trossos de terra (Isil). A Calaf, beneeixen arços i els planten a les vinyes i camps de conreu, per defensar-los de les pedregades. A l'Alt Maestrat els masovers empren la fusta d'arç per fer bastons. Els fruits, bullits amb aigua o en vi, s'empren per curar la sarna dels animals.—b) «Pel març, la cabra a l'arç» (Ripoll, Guimerà).
    Fon.: áɾs (per tota Catalunya i el Maestrat).
    Sinòn.:— || 1: cirerer de pastor, cireretes del bon pastor, garguller;— || 2: aranyoner, escanyagats, endrina, garanyoner, prinyoner, prunyoner, pruneller, pruner bord, pruner salvatge;— || 3: alicantins, arçot, escurnoi, espí negre;— || 5: pometes del díable.
    Etim.: probablement d'origen pre-romà, emparentat amb el basc arte, ‘alzina’; en castellà hi ha la forma arte com a nom de plantes espinoses, i en mossàrab es troben formes procedents d'un tipus *artĕa (que és també el que es mostra en el cat. ross. arça: cf. Corominas DECast, i, 293). Una altra teoria atribueix a arç origen llatí, considerant-lo derivat postverbal d'un *ex-sartiare (de *ex-sartum), cosa que sembla excessivament complicada (cf. H. Meier en Rom. Forsch. lxv, 258-259, i G. De Diego en RFE. xlii, 1-18).