Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ardent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARDENT adj.: cast. ardiente.
|| 1. Que està encès. a) En sentit material. Lo ciri bé ardent enlumena tota la cambra, Llull Cont. 278. Fossen posades lanties ardents prop de la carn, Vida St. Anthiogo, 11.—b) En sentit metafòric: encès de passió o de força interior. Cell qui ab ardent cor espera hoyr cosa nova, Metge Somni iii Per ser batuda al trot d'ardent quadriga, Caymari Poem. const. 38.
|| 2. Que comunica ardor a) En sentit material. Una paret d'ardent pegunta, Vent. Pel. 9. Si'l sol ardent los abrasa, Costa Poes. 7.—b) En sentit metafòric. La amor desordonada de avaricia es pus ardent que anch no fo, Genebreda Cons. 88. Plens los cors d'amor ardent, Guiraud Poes. 8.
    Fon.:
əɾðén (pir-or., or., eiv.); aɾðén (occ., val.); aɾðént (val.); əɾðént (mall., men.).
    Intens.:
ardentet, -eta; ardentíssim, -íssima.
    Forma femenina:
ardent és forma masculina i ensems femenina; però modernament s'ha format un femení analògic, ardenta (pl. ardentes), i l'han usat escriptors com Verdaguer, Llorente, Costa i Llobera, Joan Alcover i molts d'altres. Es el mateix cas de calent calenta, lluent lluenta, etc.
    Etim.:
del llatí ardĕnte, mat. sign.