Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aresta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARESTA f.: cast. arista.
I. || 1. Filament aspre de la clovella dels grans de blat, d'ordi i d'altres plantes gramínies. Tremolaua lo meu cors com fa la aresta del blat com la toca lo vent, Tirant, c. 304. «Bon blat hi ha per aquí; | ell no el poran segar dones! | Ses arestes seran bones | per velerons de molí» (cançó pop. Mall.).
|| 2. Cada un dels bocins de canyamissa que es fan en abargar el cànem (Tortosa).
|| 3. a) Osset o espina de peix (Conflent, Vallespir, Solsona). Aresta de peixos: piscium arista, Lacavalleria Gazoph.—b) Estelleta que es clava a la carn (Labèrnia Dicc.).
|| 4. Embós a la gargamella, que obliga a tossir o a fer passar amb força l'aire pel canyó a fi de desembossar-lo (Mall.); cast. carraspeo. «¿Que tosseixs? ¿Que tens aresta? | Es sucre fa es canyó blan; | a un lloc repicaran | i a s'altre faran sa festa» (Manacor).
II. || 1. geom. Línia d'intersecció de dos plans.
|| 2. (entre picapedrers) a) Caire que fan amb guix en els cantells de les portalades (Mall.).—b) Viu que forma el cantell del rompent de les voltes que s'encontren (Cat., Bal.).—c) Faixa recta i de relleu que fan amb guix, verticalment, sobre les parets que han d'eixalbar o sobre els trespols que han d'enrajolar, perquè serveixi de guia o rasant a plom o a nivell per determinar el pla.—d) Rebava de fusta que posen al davant de cada escaló (Ripoll).
|| 3. Caire de muntanya o de penyal. Negregen granítiques arestes, Canigó iv.
    Loc.
—a) Fer-se'n l'aresta: morir-se (Gir., Olot).—b) Sec com una aresta: molt sec (Mall.).—c) Recte com una aresta: molt dret (Rosselló).
    Fon.:
əɾéstə (pir-or., or., bal.); aɾéstɛ (Ll., Gandesa); aɾésta (Tortosa, Maestrat, Val.).
    Etim.:
del llatí vg. *arĕsta, var. del llatí clàssic arista, mat. sign. I, || || 1, 3 (cfr. REW 648).