DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARGÜIR v. tr.
|| 1. Presentar raons contra una afirmació d'altri; cast. argüir. De l'altra part arguia l'argent contre el ferre, Llull Felix, pt. vi, cap. 2. Tu argueys: Si lo bon voler dura, | violença d'altruy ¿per qual raho | de meritar me buyda la mesura, Febrer Par. iv, 19. Boeci argueix contra, dient..., Genebreda Cons. 235. Ans que arguesquen los mestres convidats, Ordin. Univ. 1560.
|| 2. ant. Recriminar, retreure a algú les coses que fa malament; cast. acusar, reprender. Qui la sua iniquitat e miseria coneix, continuament te los seus peccats presents qui'l reprenen e l'arguheixen, Villena Vita Chr., c. 124.
|| 3. Establir amb certesa, per proves evidents; cast. argüir. La sua longuesa de temps e perseverancia arguexen e proven malicia, Cauliach Coll., ll. 4, d. 1.a, cap. 6.
|| 4. Discórrer, pensar una cosa enginyosa. «Este no argüix cosa bona» (Maestrat). Y altres invencions estranyes | que l'enginy moro argüix, Seidia 102.
|| 5. Disputar de paraula, discutir (Ribera de Cinca). «¿Què argüixen aquells dos?» (Massalcoreig).
|| 6. Murmurar tot sol, remugar confusament (Massalcoreig).
    Refr.
—«No vulgues mai argüir amb qui no sap resumir» (Marroig Refr.).
    Fon.: əɾɣuí (pir-or., or., bal.); aɾɣuí (occ., Maestrat); aɾɣuíɾ (Cast., Val., Al.).
    Conjug.: regular segons el model de partir.
    Etim.: pres del llatí arguere, mat. sign. 1.