DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARGANELL m.
I. || 1. nàut. Peça de fusta rectangular que a un cap té una mòssa per encaixar-se en la part superior de la roda de popa, i a l'altre cap té una altra mòssa enmig de la qual roda una corriola que serveix per salpar l'àncora o altres coses feixugues (Cat., Bal.); cast. mocho. Item dos arganells, e la un es ab pern de ferre, doc. a. 1331 (Capmany Men. ii, 412). Que hi metessen [en les naus] buçons e ancores e arganels e castells llevadissos, Muntaner Cròn., c. 95.
|| 2. Argolla de l'àncora (Salvat Dicc.); cast. arganeo.
|| 3. Gàbia baixa, feta de bastons, que serveix per traginar aviram i ous (Barcelona).
|| 4. Espècie de cove de vímens o de tanys de castanyer, de boca quadrilonga i de base rodona, que serveix per traginar fruita i altres coses (Banyoles, St. Feliu de P.). V. arganells, II, || 4.
|| 5. met. Bajà, bàmbol, home de poc seny (Santanyí). «¿Com éts tan arganell?» (Santanyí).
II. Arganells: pl.
|| 1.   Ormeig compost de quatre senalles d'espart, fondes, amb cul o sense, que es posen dues a cada banda d'una bístia (amb uns braços o anses d'espart que passen per damunt el bast) i serveixen per traginar gerres d'aigua, olles de menjar per als segadors, etc. (Mall., Men., Eiv.); cast. aguaderas.
|| 2. Ormeig compost de quatre o sis cistelles de vímens, que es posen meitat a cada banda d'una bístia i serveíxen per traginar gerres d'aigua (Maestrat); cast. aguaderas. (V. argadells || 1).
|| 3. Ormeig compost de dues peces de fusta amb forats dins cada un dels quals es posa una gerra d'aigua per esser transportades a esquena de bístia (Maestrat, Biar, Mall.); cast. aguaderas.
|| 4. Ormeig compost de dues cistelles de vímens o de tanys de castanyer, de boca quadrilonga i de base rodonenca, que serveix per dur coses trencadisses (Olot) o per traginar fems (Baga); cast. angarillas. Els arganells de dur fems s'obrin del costat per descarregar-los (Bagà).
    Fon.: I: əɾɣənéʎ (or., bal.); əɾʝənéʎ (Palma). II: əɾɣənéʎs (or., men., eiv. i part de Mall.); aɾɣanéʎs, aɾɣanéʎʧ (occ., val.); əɾʝənéɫs (Manacor).
    Var. form.: argadells, anganells, anganelles.
    Etim.: del llatí vg. *argănĕllu, dim. de argănum (var. de orgănum), ‘eina’, ‘ormeig’. Segons Corominas DECast, i, 260, aquest origen és vàlid per a les accepcions || || 1 i 2 del paràgraf I d'aquest article; per a les altres, i per a les del paràgraf II, parteix Corominas, ibid. 212-213, de la base llatina *angariĕllas dim. de angarĭas, ‘sella per a transport’, que hauria modificat el seu radical per influència de argue i de l'arganell I.