Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. argent
veure  2. argent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARGENT m.: cast. plata.
|| 1. Metall blanc, lluent, sonor, dúctil i mal·leable, més feixuc que el coure i més lleuger que el plom; s'empra per fer moneda i és un dels metalls preciosos. Li aporta una copa de argent plena de diners, Llull Felix, pt. ii, cap. 4. Sengles cadenes longues de argent por destrarnos, Pere IV, Cròn. 82. Una maneta o ferula de plata ab son mocadoret y cadeneta de argent, Inv. Bertran.
|| 2. Conjunt de coses fabricades d'aqueix metall. Ab diners argent y robes que la dita esclava havia furtats, Ardits, i, 32 (a. 1392). L'argent pero portador a la cuyna, liure a aquells, Ordin. Palat. 91. a) Or i argent: conjunt de joiells d'aqueixos metalls preciosos (Mall., Men.).
|| 3. Moneda d'argent; i per ext., Diners en general. Si ells despenen be son argent, Somni J. Joan 1043. Vinga prest l'argent, dexau les paraules, Cançon. Satir. 305.
|| 4. Argent viu: V. argentviu.
    Fon.:
əɾʒén (pir-or., or., eyv.); aɾʒén (occ.); aɾʧént (Val.); əɾʒént (mall., men.). És paraula que es va perdent en el llenguatge viu, davant el predomini de son sinònim plata.
    Etim.:
del llatí argentum, mat. sign.

2. ARGENT m.
per argenç: V. argenç. S'ha perdut molt el pesar amb argenços, però encara es diu «un argent de safrà» o «dos argents de fil de seda» (St. Vicenç dels H., Valls). Vol que n'hi endressi mitx argent [de maduixes]. Vilanova Obres, xi, 153.
    Fon.:
əɾʒén (Barc., St. Vicenç dels H., Valls).