Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. argenter
veure  2. argenter
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARGENTER m.
|| 1. Home que treballa en la indústria de l'argent, de l'or i de les pedres fines; cast. platero. Gran re d'argenters e de revenedors qui tenien en lurs obradors gran re de copes bacins pitxers talladors escudelles d'aur e d'argent e d'altres joyes, Llull Blanq. 84. Com [mira] son més rich brillant un argenter, Canigó, iii.
|| 2. ant. Miner, home que treballa a treure argent de les mines. Lo pabordre de Tarragona començà a fer una cava molt gran e pregon e longa a argenters qui sabien de caves a fer, Desclot Cròn., 86
|| 3. ant. Argenter de la cuina: servent de la casa reial de Aragó, que tenia per ofici ajudar als cuiners i netejar l'argent i altra vaixella. «Dos aptes homens volem esser deputats qui argenters de la dita cuyna sien nomenats, e seran diligents e atents que cascun dia a hores degudes en aquella cuyna fochs encenan e calderes ab aygua posen sobre aquelles, e gallines e altres voleteries plomen e encara altres carns e peys laven e appareylen a coure e aquelles en calderes e en asts posen. Encara de les carns decoquedores en los asts cura hajen diligent de manar aquells; l'argent del qual nos cascun dia usam, hores degudes lavaran; e aquestes coses fetes per ells, los cochs damunt dits en aquelles coses que poran ajuden, especialment lo manucier en los menjars portadors en lo palau ajudar no olviden; volents que a nostres sobrecochs e als cochs a les coses tocans lur offici obeesquen e entenen faelment ab acabament; e sagrament e homenatge faran al majordom lo qual fan los cochs» (Ordin. Palat 42).
|| 4. iròn. a) Manobre o picapedrer (St. Feliu de C.).—b) Argenter su la pega: sabater (Perpinyà). L'argenté sou-la-pègue en ba sè mitj-malal, Saisset Poc da tout, 10.
    Refr.

—«Pes d'apotecari i d'argenter, ni el dimoni hi entén re» (Cat.).
    Fon.:
əɾʒənté (pir-or., or., bal.); aɾʒenté, aɾʒentέ (occ.); aɾʧentéɾ (Val.).
    Intens.:
argenteret, argenterot, argenteretxo.
    Etim.:
del llatí argentariu, mat. sign.

2. ARGENTER m. ant.
Moneda d'argent. El preu que reberen sos germans quil veneren fo vint argenters de argent, qui valen cascun argent un diner e mig de la moneda que corria en aquella terra, carta d'un jueu, versió val. del segle XIV (ap. Villanueva Viaje, ii, 221). Més avall surt la forma argentes en lloc de argenters.
    Etim.:
de argenç, reduït al singular analògic argent i sufixat amb -er.