DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

  ARGUE m.
Ormeig consistent en un cilindre de fusta o de ferro que, rodant per mitjà d'un mànec transversal, fa d'eix a una corda que s'hi enrotlla i serveix per moure coses feixuges; cast. cabrestante, árgano. Els mariners empren l'argue per treure les barques de la mar a l'escar, per hissar l'àncora, etc. En moltes premses antigues d'oliva, de cera, etc., la llanterna es posa en moviment per mitjà d'un argue (Val., Mall.). Els pagesos empren un argue per pujar la palla, quan fan el paller (Elx). De palanques, vasos o arguens presos o logats, Consolat, cap. 233. Posarense cent homens al argue e començaren molt fort a vogir, e ab la força del argue fon fet tan prest..., Tirant, c. 92. Y quantes m'an tirat ab argue de prechs e paga!, Coll. Dames 240. Item un argue ab dos libans trencats, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131). Una gicota forta y tesa com un argue, Martí G., Troços 111.
    Fon.: áɾɣə (Empordà, Barc., Manresa, Mall., Men.); áɾɣe (Maestrat, Cast., Xerta, Val., Pego, Elx); áɾʝə (Palma, Manacor).
    Pl.: argues; ant. àrguens.
    Etim.: del llatí *argănum (var. de orgănum), ‘eina’.