DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARGUMENTAR v.
|| 1. intr. Formular arguments; cast. argumentar. Elles entenen... argumentar, offendre, defendre e rahonar un fet, Metge Somni iii. En la disputa y argumentar presidesca dit mestre, Ordin. Univ. 1560, f. 111 v.
|| 2. intr. o tr. Discutir. «Hem argumentat llarga estona, i al cap d'avall per no res» (Barc.). «Casi tots els passatgers | a coberta mos posàvem | i plegats argumentàvem | quants d'assuntos hi hagués» (glosada mall.). Ja te divertiries si'l sentisses argumentar amb Don Querques, Ignor. 63.
    Fon.: əɾɣuməntá (or., bal.); aɾɣumentá (occ.); aɾɣumentáɾ (val.).
    Var. form. vulg.: esgrumentar.
    Etim.: del llatí argūmentāre, mat. sign.