DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARMADURA f.: cast. armadura.
|| 1. Conjunt de peces fortes que els guerrers de l'edat mitjana es vestien per protegir-se contra els cops de l'enemic. Obres de fil d'or o d'argent en armadures son despeses que frares no les deuen portar, doc. a. 1278 (Miret Templers 362). La donzella aurà dobles guarniments e la bestia no ha mas senars armadures, Llull Cont. 354. Totes llurs armadures son guarnides d'or, Muntaner Cròn., c. 220. Les unes [armes] que son pera defendre lo cors, per que son dites armadures, Pere IV, Cavall., llei xi. Gentil, l'aligó tendre, sa armadura contempla, Canigó, i. L'armadura en general s'entenia de tot el guarniment defensiu del guerrer; per designar les peces defensives de cada part del cos, es deia «armadura de cap», «armadura de pits», «armadura de braços», «armadura de cames», etc.: Item una armadura de braços de la gineta, Assign. Pr. Viana 261. Cascuna d'estes [dones] tingua una armadura de cap, Tirant, cap. 14. a) met. Mitjà eficaç de protecció. Los deiunis son forts armadures contra les temptacions, Canals Carta, cap. 24.
|| 2. Conjunt de bigues combinades i estalonades convenientment per sostenir la coberta o les parets d'un edifici.
|| 3. Aplec de barretes disposades per mantenir les vidrieres en posició vertical (Labèrnia Dicc.).
|| 4. Conjunt de nyinyol, pèl de cuc, plom, suro i hams, que forma l'ormeig de la canya de pescar (Tarr.).
|| 5. Armadura de gíguera: conjunt de dues barres o peces de ferro fixades verticalment damunt coberta del vaixell, i que serveixen de sosteniment a la gíguera (Palma).
    Fon.: əɾməðúɾə (Barc., Palma); aɾmadúɾa (Val.).
    Etim.: del llatí armātūra, mat. sign. || 1.