Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  armari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARMARI m.
|| 1. Moble que es tanca amb portes per davant i que té en l'interior posts o penjadors, per guardar-hi llibres, vaixella, roba o altres coses; cast. armario. En la despensa [havia] molt pa e farina, e en l'armari moltes copes d'argent, Llull Blanq. 69. Unes portes d'armari ab son forrellat, clau e payn, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). Item un armari penyat a la paret, Inv. Grau. a) Armari raconer: armari que per la seva forma triangular s'adapta a un racó de l'habitació (Cat., Bal.)—b) Armari mirall (Vendrell) o armari de lluna: armari que té un gran mirall a la porta.—c) Armari amb vidres: armari que té vidrieres a les portes per tal que es veja de defora el que conté.
|| 2. Enfony rectangular fet a la paret, amb lleixes de pedra o de fusta per estojar-hi vaixella o altres coses; cast. alacena. El bon jai... va treure d'un armari de la mateixa paret una ampolla, Massó Croq. 90.
|| 3. Antosta o lleixa de pedra situada amunt, generalment al nivell de la boca de la campana de la cuina, per guardar-hi olles, tians i altre escudellam (Men.); cast. vasar.
|| 4. nàut. Armari de sa bitàcora: suport en forma de columna que sosté la bitàcora (Palma).
    Fon.:
əɾmáɾi (pir-or., or., bal.); aɾmáɾi (occ., val.); almáɾi (val., alg.). Està molt estesa la pronúncia asmari: əzmáɾi (pir-or., or., bal.); azmáɾi (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: armariàs, armariarro, armariot (Bal.), armariél·lo (Eiv.).—b) Dim.: armaríet, armarièl·lo (Mall.), armarietxo, armarieu, armarió, armariot (or.).
    Etim.:
pres del llatí armarĭum, mat. sign. || 1.