DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARPADA f.
|| 1. Ferida o cop produït amb les ungles; cast. arañazo, arpadura.
|| 2. Cop o fregada forta donada amb la mà arquejada o de pla; cast. manotada. Pegant-me arpada a un braç aquell home..., me fé entrar casi per forsa, Ignor. 57.
    Loc. i refr.—a) Amb una arpada (Manresa, Men.) o amb quatre arpades (Mall., Empordà, Men.): en poc temps, de pressa, sense entretenir-se a fer-ho bé. «He dinat amb quatre arpades per venir d'hora» (Empordà, Bal.).—b) «De gat a gat no hi ha més que arpades»: ho diuen per significar que hi ha ben poca diferència d'una persona a una altra, en la manera d'esser, de pensar o d'obrar (Mall., Men.).
    Fon.: əɾpáðə (or., bal.); aɾpá (val.).
    Intens.: arpadeta, arpadota, arpadassa, arpadeua.
    Sinòn.:— || 1: esgarrapada, rapinyada, unglada;— || 2: grapada, manotada.
    Etim.: derivat de arpa (art. 2).