Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arrabassar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRABASSAR v. tr.
|| 1. Treure amb esforç una planta, de la terra on està arrelada; cast. arrancar. Per fer arrabassar alscuns arbres e vinyes e bargers qui dampnifficauen la obra de les fonts, doc. a. 1357, f. 340 v.o (arx. mun. de Barc.).
|| 2. Cavar la terra ben endins, removent-la molt i llevant les plantes que perjudicarien el conreu; cast. rozar. Si algú volrà arabaçar laurar o fer vinya, Cost. Tort. III, xi, 13. Si terres seran tretes, o's trauran, o s'arrabaçaran, per appanifficar dins en los prats, doc. a. 1344 (BABL, xii, 57).
|| 3. Llevar una cosa del lloc on està fortament adherida; cast. arrancar. Ja podia... fer una ventada que arrabassés la cua als goços, Víct. Cat., Ombr. 51. D'una mossegada li arrebassà una oreya, Roq. 16.—a) met., en sentit immaterial: No podian arrebassar-se del pensament el recort de l'avi, Casellas Sots 12.
|| 4. Prendre una cosa amb violència o amb astúcia; cast. arrancar. Si del llamp se refia corsecador, no'l traga, | que anam a arrabassarl'hi ¡malhaja! de ses mans, Atlàntida ix.
|| 5. a) Arrabassar-se paraules: dir-les ab molta d'energia. «Se n'arrabassa qualcuna de feresta» (Mall.).—b) Arrabassar-se mala cara: tenir cara de gran irritació o de mal geni (Mall.).
    Loc.

Arrabassar-se els cabells: manifestar gran irritació o disgust. Son pare s'arrebassava els cabells, sa mare plorava a doll fet, Víct. Cat., Ombr. 56.
    Refr.

—«Per arrabassar, sa lluna sempre és bona».
    Fon.:
ərəβəsá, rəβəsá (pir-or., or., bal.); araβasá (Calasseit, Gandesa, Tortosa); araβasáɾ (Castelló, Dénia, Alcoi); areβasá (Vinaròs); raβasáɾ (Pego).
    Var. ort.:
arrebassar; ant. arrabaçar.
    Etim.:
format damunt rabassa.