Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arraconar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRACONAR (ant. escrit arreconar). v. tr.: cast. arrinconar.
|| 1. Posar a un racó o a un lloc apartat. Ses cosas veyas s'arreconan, Roq. 15. Los qui fugiren primer | s'arreconan dintre els claustres, Picó Engl. 52.
|| 2. Deixar anar com a inservible. Per un plat a l'antiga arrecón tots es novells, Roq. 27. El verí que't vas empassar... vejent que t'arreconava tothom, Pons Auca 82.
|| 3. Superar qualcú; guanyar-li i fer-lo semblar inútil. Si t'arromangues, arreconarás a totes ses cuyneres, Roq. 23. Ho veurem si n'hi haurà cap que m'arrecon, Alcover Rond. ii, 125.
|| 4. Estojar diners, estalviar; cast. ahorrar. Dexar d'arreconar les catorze pessetes cada setmana, Vilanova Obres, iv, 21. Lluny d'arreconà es salari, el fa malbé, Ignor. 11.
    Fon.:
ərəkuná (pir-or., or., men., eiv.); arakoná (occ., Maestr.); arakonáɾ (Val., Alcoi); ərəkoná (mall.).