DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRANAR v. tr.
|| 1. Tallar una cosa ran de la superfície d'on surt; cast. cortar a raíz, a cercén. «Los corders han arranat l'herba del bancal» (Tortosa). S'hi escarrassà fins a arranar-s'hi las unglas, Pons Auca 14. Comensant la feyna d'arranar-li el pèl, Saderra Cas. 60. Va elevar els seus dits manicurats però d'ungles arranades, Soldevila Moment 79.
|| 2. Segar ben ran de terra, sense deixar palla al rostoll (Empordà, Rib. d'Ebre). Jo só el pagès que arrana les herbes del camí, Guimerà Poes. 222.
|| 3. Posar una cosa ran d'una altra. Per sobre vostra testa la dalla ja s'arrana, Collell Flor. 3. «Avui hi ha bromes arranades a la muntanya» (Gir.).
    Fon.: ərəná (pir-or., or., bal.); araná (occ.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt ran.