DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATARRASAR v. tr.
I. || 1. Fer rasa una mesura plena, llevant-li el caramull amb una passada horitzontal (Gir., Barc., Maestr., Val., Bal.); cast. rasar. Ab la mesura | ben asachsada, | ... | corumullada, | no arrasada, Spill 12072.
|| 2. Aplanar, igualar el nivell d'una superfície tirant abaix les coses que estan verticals; tallar ran; cast. allanar, arrasar. La coma que aturar-nos volia, és arrasada, Atlàntida ii. «Arrasar un hort»: tirar a terra els arbres i plantes, o arrabassar-les (Cat.). Ell feu arrasar les muralles de aquella ciutat, Lacavalleria Gazoph. Arrasada ja l'herba de costats i fondalades, la fam els porta [a la vacada] a seguir... les vinses de vegetació que decoren els penyals, Virós 27. a) especialment, Destruir amb gran violència. L'esglaiadora esllavissada ho arrasà tot, Verdaguer Exc. 63.
|| 3. refl. Aclarir-se el cel, dissipar-se els núvols (Maestr., Val., Sueca); cast. serenarse, despejarse. «Està núvol, però ja s'escomença a arrasar» (Morella).
II. Afaitar, tallar el pèl amb raor (Ross.).
Fon.: ərəzá (pir-or., or., bal.); arazá (occ., Maestr.); arazáɾ (Cast., Sueca, Al.); arasáɾ (València).
Etim.: format damunt ras. En l'accepció II és pres del fr. raser, ‘afaitar’.