DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRAULIR v. tr.
|| 1. Arrufar, encollir (Cat.); cast. encoger. Com si l'arraulís un estrany fret, Pons Auca 120. M'arraulexo dins ma cambra, Guimerà Poes. 280.
|| 2. Acovardir, llevar el coratge; cast. acobardar. Lluny d'arraulirme m'acabavan de remoure'l fel, Oller Fig. pais. 238.
    Fon.: ərəwlí (or.).
    Refr.
—«Qui s'arrauleix, el fret se'l menja» (Manresa).
    Etim.: probablement d'un verb llatí *adrigorire, ‘enravenar’, derivat de rigor, ‘enravenament’ (cf. BDC, xix, 24).