DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATARREBOSSAR (o rebossar). v. tr.
|| 1. Abossar, tapar la cara amb la capa o amb una altra peça d'abric (Cat.); cast. rebozar. Arrebossarse o tapar la cara, Torra Dicc.
|| 2. Tapar i embolicar amb manta o amb una altra peça d'abric (Barc.); cast. embozar, envolver. De sobte, arrebossant-se amb els llençols i arronsant el cos com si s'entaforés, Pons Com an. 104. a) met. Un tel de boyra s'extenia al lluny, arrebossant els passeigs, Pons Auca 240.
|| 3. Cobrir una paret amb guix, morter o ciment, i allisar-la tapant els clots i falles (Cat., Val., Mall.); cast. revocar. Haja de rebosar totas las parets, doc. a. 1639 (arx. de Vallmoll).
|| 4. Donar dues passades a la paret, com a preparació per pintar al fresc; cast. entunicar.
|| 5. Cobrir amb una capa d'ou i pa rallat, la carn, peix o altra cosa de menjar; cast. rebozar. Les xulles arrebossades d'ou, els plats amb mondonguilles, Salvador FB 77.
|| 6. Arromangar, fer replegar una mànega o peça de vestit sobre ella mateixa (Lluçanès, Barc., Segarra); cast. arremangar. Las donas..., arrebossantse'ls vestits ab estudiadas pusturerías, saltavan d'un bot a bordo, Pons Auca 189.
|| 7. Rebatre un clau per la punta, doblegant-la perquè quedi més fort (Maestr.).
Fon.: ərəβusá (pir-or., or.); rəβusá (Tarr., Valls); areβosá (Maestr.); reβosá (Gandesa, Tortosa); reβosáɾ (Val., Al.); rəβosá (mall.).
Conjug.: regular segons el model de cantar.
Etim.: del cast. rebozar, derivat d'un mot llatí vg. *bŭccĕum, ‘de la boca’, per la idea de ‘cobrir la boca’ amb una peça d'abric (cf. el cast. embozo i embozar).