Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arreglar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARREGLAR v. tr.: cast. arreglar.
|| 1. Donar regla o normes. Lo sant home... donà bona doctrina a Evast e Aloma, e arreglà'ls com devien viure, Llull Blanq. 1. En tal penser | me consellassen | e m'arreglassen, Spill 2042.
|| 2. Subjectar a regles. Arreglau-vos en vostre parlar, si no yo us posaré una brida en la boqua, Tirant, c. 14 Arreglar les aigües: regular oficialment l'orde de les llicències per usar l'aigua de reguiu (Tamarit de Tarr.).
|| 3. Posar en l'orde i en la disposició que pertoca. Gran professó | féu arreglar: | primer les creus; | ab altes veus | los coronats, Spill 3740. Ara m'arregl aquest vestit per sa Setmana Santa, Ignor. 36. Enllestim-nos... arregla't, tu, Pons Auca 95.
|| 4. Compondre, resoldre bé una cosa que estava embullada o dificultosa. Veyam com s'arreglarà axò, Vilanova Obres, xi, 33. Ses questions d'art com ses d'honra no les arreglan devant Jutges, Ignor. 7.
|| 5. recípr. Posar-se d'acord. Fa cinch setmanes o sis | qu'amb vostès m'era arreglada, Ignor. 12.
|| 6. refl. Enginyar-se, posar els mitjans per aconseguir alguna cosa o per vèncer dificultats. Ja'l t'en pots dur lluny, y arregle't axí com pugas, Roq. 39.
|| 7. iròn. Posar en situació desagradable (tupant, renyant, contrariant, etc.). «M'han ben arreglat, de fer-me venir amb el fang que hi ha» (Cat., Val., Bal.). Ja t'arreglaré jo, més que pochs modos, Vilanova Obres, iv, 10.
|| 8. entre barbers, Afaitar o tallar els cabells (Mall.).
|| 9. eufem. Castrar (Bal.).
    Fon.:
ərəgglá (pir-or., or., bal.); aregglá (occ.); areɣláɾ (val.); areggʎá (Ribagorça).
    Etim.:
format damunt regla.