Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arrelar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRELAR v. intr. o refl.: cast. arraigar.
|| 1. Fixar-se un vegetal a la terra per la creixença de les rels. Traspassa la boyrada | y arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals, Costa Poes. 45. Arbre sant que t'arrelas en nostres cors, Cases A., Poes. 16.
|| 2. Fixar-se i fer-se fort a un lloc, a l'esperit, etc. Aquest mal s'arrela més de dia en dia, Lacavalleria Gazoph.
    Refr.
—a) «La mala herba sempre arrela» (Sabadell).—b) «Abre sovint mudat, mai ben arrelat» (Mall.).—c) «Les costums arrelen més que el roure» (Sabadell).
    Fon.:
ərəlá (pir-or., or., bal.); arelá (occ.); areláɾ (val.).
    Etim.:
format damunt rel.