Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arremetre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARREMETRE v.
|| 1. Envestir, dirigir-se amb força cap a algú per combatre'l; cast. arremeter. Se deu mirar l'orde y mesura del caualler entrant en la plaça: com arremet, com dona los sperons, Menaguerra Cav., c. 3. Lo dessus dit Comte arremet contra'l Rey, Boades Feyts 312. [El bou]... es rebota contra la mateixa porta, i la tanca quan l'arremet, Salvador FB 92.
|| 2. Encalçar, perseguir (Pont de S.).
    Fon.:
ərəmέtɾə (or.); aremétɾe (occ., val.); ərəmə́tɾə (mall.).
    Conjug.:
segons el model de prometre.
    Etim.:
de remetre, prefixat amb a-.