DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATARREMETRE v.
|| 1. Envestir, dirigir-se amb força cap a algú per combatre'l; cast. arremeter. Se deu mirar l'orde y mesura del caualler entrant en la plaça: com arremet, com dona los sperons, Menaguerra Cav., c. 3. Lo dessus dit Comte arremet contra'l Rey, Boades Feyts 312. [El bou]... es rebota contra la mateixa porta, i la tanca quan l'arremet, Salvador FB 92.
|| 2. Encalçar, perseguir (Pont de S.).
Fon.: ərəmέtɾə (or.); aremétɾe (occ., val.); ərəmə́tɾə (mall.).
Conjug.: segons el model de prometre.
Etim.: de remetre, prefixat amb a-.