ARRENDATARI, -ÀRIA m. i f. Que pren o té a renda; cast. arrendatario. Als excessos fan los arrendataris dels molins reals fent pagar més del que's deu, Rúbr. Bruniquer, v, 166. Etim.: format damunt arrendar amb el suf. -tari pres per imitació de propietari.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.