DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARRESTAR v. tr.
|| 1. Aturar; cast. detener, parar. Curial s'arrestà e mirà ço que Larta faria, Curial, ii, 11. E les dolors mes sanchs al cor arresten, Ausiàs March lxxxvii. Quan s'arresta, al baix del penyater, Alm. Ross. 1922, 75.
|| 2. Aturar qualcú i privar-lo de llibertat; cast. arrestar, detener. Foren arrestats dits concellers en cases llurs ab guardes, Ardits, iii, 88 (a. 1490).
    Fon.: ərəstá (pir-or., or., bal.); arestá (occ.); arestáɾ (val.). En el significat || 1 s'usa-únicament a la regió pirenenca; en el || 2 el seu ús és general.
    Etim.: del llatí vg. arrestare, mat. sign.

2. ARRESTAR v. intr.
Restar, quedar (Alg.); cast. quedar. A la que arresta a fora, Ciuffo, Folkl. alg.
    Etim.: var. de restar, ab a- protètica.