Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. arreu
veure  2. arreu
veure  3. arreu
veure  àrreu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARREU m.
|| 1. ant. Conjunt de peces secundàries o adherents d'una cosa principal, per completar-la o adornar-la; cast. arreo. Una aradre ab son areu, doc. a. 1410 (Alós, Inv. 17).
|| 2. Cosa secundària o adherent d'una cosa principal, per completar o adornar aquesta o per fer-ne l'ús que pertoca; cast. arreo. Per ço que no s'aguessen a entremetre sino dels arreus de llurs cors, Muntaner Cròn., c. 46. Les oradures dels vestits e altres arreus que los hòmens e dones... feyen destemprats, Ardits, i, 100 (a. 1402). Vn aladre ab sa rella e tots sos arreus, doc. a. 1531 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 3. Eina o utensili en general, cosa que serveix per un ús determinat; cast. arreo, útil. «Ompliu-me dos arreus de sèu» [això és, dues salseres o recipients] (Men.). Pose-hi la pipa, la fulla y los arreus de fumar, Maura Aygof. 41.
|| 4. especialment, Eina agrícola (Vall de Ribes, St. Feliu de C., Vilafr. del P., Fraga, Tortosa, Vinaròs); cast. apero.
|| 5. més especialment: Arada, eina per llaurar (Pobla de L., Bagà. Casserres, Esterri, Sort, Organyà, Tremp, Lleida, Ponts, Artesa, Balaguer, Pradell, Tarragona); cast. arado. Un arreu gornit y dues relles, doc. a. 1602 (arx. de Valls).
|| 6. Quantitat suplementària que el propietari cobra del pagès, de més a més de la renda principal (Mall.). Vé per cobrar gavelles... y arreus, y estims, y delmes y primícies, Penya Poes. 319.
    Intens.:
arreuet, arreuot.
    Loc.

Posar l'arreu davant dels bous: alterar o apressar la successió de coses (Vall-Corp).
    Refr.

—«Al malfaener, cap arreu li ve bé» (Vinaròs).
    Fon.:
ərέw (pir-or., or., bal.); arέw, aréw (occ., val.).
    Etim.:
postverbal de arrear.

2. ARREU adv.
|| 1. Successivament i sense interrupció; cast. arreo. Que hom comens al cap primer d'aquest libre... e que arreu liga tot lo libre, Llull Cont. 366, 19. Açò li fem continuar dos dies arreu, doc. a. 1377 (Rubió Doc. ii, 187). Si exien dos radolins arreu, que sia sindich aquell qui primer serà exit, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii, 230). Façan la pascha dels jueus per tres dies arreu, doc. a. 1496 (Geogr. Barc. 499).«Això ho fa un dia part altre i dos arreu» (Men.). Parlar arreu: parlar aviat i sense returades (Mall.).
|| 2. Sense excepció, sense triar o eliminar res. «Esser bo a tot arreu» (Bagà). «Aquestes taronges, triades van a tant; però arreu, van més barato» (Pineda, Barc.). «No floregis, cull ben arreu» (Empordà, Penedès, Tarr.). «Per tot arreu ho fan així» (Cat., Bal.). «En estar prou empipat, pegaré arreu» (Mall., Men.). «Duis-ho ben arreu, no deixeu res» (Mall.). Per Ceca y meca, | ... | per tot arreu | fins Pont trencat, Spill 6142. A ningú era parcial, | la justícia anaua arreu, Cobles Fed. Port. Allà aboca ses ires hont més arreu pot batre, Atlàntida iii.
|| 3. Pertot; cast. por todas partes. Escampau arreu sa murta, Ignor. 1. He trobat els passeigs arreu fangosos, Maragall Obres i, 31. No es veien arreu sinó dolces coses, Ruyra Par. 165.—a) Arreu arreu (iteració intensiva). Al temps que el gran Alcides anava per la terra | tot escombrant-la ab clava feixuga arreu arreu, Atlàntida i. Que n'hi ha de reines arreu arreu, Alcover Cont. 12.
|| 4. Sense atenció ni esment; amb deixadesa (Val.); cast. de cualquier manera. Persona malcarada y lletja que ademés vist molt arreu, Martí G., Tip. i, 48. a) adj. «El meu germà és molt arreu»: és molt poc curós (Cullera).
|| 5. Immediatament, tot seguit (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Ribes, Ripoll, Penedès); cast. enseguida. Cuytaren a enfilarse a n'el “landau”, qu'arrencà arreu com un llamp, Oller Pil. Pr. 149. Arreu que baixi de la butura | En Batistú me diu: Se'n ban, Saisset, Pims y pams 8.
|| 6. Per sempre (Llofriu, Vidrà, Borredà, Vic); cast. para siempre. «Me'n vaig per arreu»: per no tornar (localitats citades).
|| 7. Molt (Alg.); cast. mucho.
    Fon.:
ərέw (pir-or., or., Maó); aréw (val., alg.); ərə́w (mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
arreuet (Tu, Llorensa!, pela més arrevet, que dixes les porgueres massa grasses, Moreira Folkl. 402).
    Etim.:
del germ. at rēd, ‘per orde’ (cfr. Meyer-Lübke, REW 7148; J. Brüch en Zschr. r. Ph. xl, 322; Corominas DECast, i, 42.

3. ARREU topon.
Llogaret de 17 cases agregat al municipi de Gil (Pallars).
    Etim.:
desconeguda; segurament pre-romana (vegeu W. Meyer-Lübke ap. BDC, xi, 7).

ÀRREU, ÀRREA adj. ant.
Astringent. Covén usar fruytes atempradament estrenyén los pors de la carn, axí con són fruytes un poch àrrees, Arn. Vil. ii, 142.
    Etim.:
del llatí arĭdu, ‘sec’.