Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. arriar
veure  2. arriar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARRIAR v. tr.: cast. arriar.
|| 1. Baixar una cosa per mitjà de corda o de corrioles. Sempre seguit s'hi arriaven gerres [dins sa cisterna], Ignor. 2.
|| 2. Fer baixar la vela o la verga d'una vela per mitjà de cordes. Abans d'arrià veles solen tenirles lligades amb jonchs, Ignor. 20.
|| 3. Amollar una cosa que es tenia agafada amb la mà (en el llenguatge marinerenc).
|| 4. Deixar caure la mà o un instrument contra qualcú, per fer-li mal; cast. arrear.
|| 5. refl. Arreglar-se, observar conducta profitosa, governar-se (St. Vicenç del H.) «Ell se sap arriar bé».
    Fon.:
əriá (pir-or., or., bal.); ariá (occ.); ariáɾ (val.).
    Etim.:
segons Corominas DECast, variant de arrear.

2. ARRIAR v. tr.
|| 1. Incitar una bístia de càrrega, amb crits o amb cops, per fer-la caminar; cast. arrear. L'acompanyaren al carro, el feren muntar i arriaren, Víct. Cat., Ombr. 81. «Ja pots arriar l'animal, que no pujarà ningú més» (Barc., Gir., Ll., Tarr., Tortosa).
|| 2. Engegar, manar a qualcú que se'n vaja (Tarr.).
|| 3. Fer caminar, posar en moviment. «Arriar el rellotge»: donar-li corda (Besalú).
    Etim.:
format damunt arri.