DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRISCAR v. tr.
|| 1. Posar en greu perill; cast. arriesgar. Malament se arrisca | qui per virtuts vol amar nulla dona, Ausiàs March, lxxvi.
|| 2. Acceptar un perill, intentar vèncer-lo. Los qui la Mort per qualqu'esguart arrisquen | o certament aquela elegexen, Ausiàs March, cxii. ¡A veure si l'arriscau, an aquest revel·ler!, Aurora 261. a) Acceptar un menjar excessiu amb confiança d'acabar-lo (Mall.). «¿Que arrisques aquests escaldums?—Sí que els arrisc» (Manacor).
|| 3. refl. Atrevir-se, llançar-se a fer una cosa perillosa o difícil; cast. atreverse, osar. Per pahor de galeas de moros no's volien arriscar de passar, Ardits, i, 32 (a. 1392). Set anys s'arrisca restar prenyada, Spill 8960. «Si vós éreu a Cabrera, | estimat meu, i jo aquí, | m'arriscaria a anar-hí | amb un vaixell de figuera» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—«Qui no arrisca, no pisca»; «Qui no s'arrisca, no pisca»: vol dir que per obtenir coses bones s'han de posar sovint mitjans costosos (Cat., Val., Bal.). A València diuen: «Qui no arrixca, no pixca».
    Fon.: əriská (pir-or., or., bal.); ariská (occ., Maestr.); ariskáɾ, ariʃkáɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt risc.