DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRONSAR (o arrunsar). v. tr.
|| 1. Replegar una cosa cap enrera; cast. encoger. «Arrunsar les celles», «arrunsar lo nas»: fer un moviment amb la cara per demostrar disgust o irritació. Arrunçà'l nas cabotejant e morrejant, Spill 2074. Fins que Rahó dix, arrunsant les çelles, Somni J. Joan 2537. Alterà's tot, arrunçant la cella, Villena Vita Chr., c. 119. Ajupits o arronsant un peu, com las cigonyas, Pons Auca 106.
|| 2. Replegar una mànega o un vestit cap amunt (Val., Mall., Men.); cast. arremangar.
|| 3. Fer tornar arrera una cosa, vencent la seva resistència (Cat. Bal.); cast. arramblar, arrollar. Quan una barca navega amb dificultat amb el vent de proa, els mariners solen dir: «Entre es vent i es tràngol, mos arrunsen de debò» (St. Feliu de G.).
|| 4. Fer moure una cosa feixuga empenyent-la amb palanques; cast. ronzar.
|| 5. Llevar molta cosa d'enmig (Men., Eiv.); cast. arramblar.
|| 6. Posar una cosa acostada a una altra fins a tocar-la (Lleida, Andorra); cast. arrimar.
|| 7. refl. o intr. Cedir, anar cap arrera per falta de resistència a una força contrària (Cat., Men.); cast. ceder. «No t'arronsis»: no et donis (Solsona, Cardona, Gironella). «No arronsis per ningú» (Men.).
    Loc.—a) Arronsar veles: cedir, no poder resistir a una força contrària (Barc.).—b) Estira i arronsa: discussió o conversa en què alternen idees oposades. Tot pensant ab la estira y arronsa del altre dia, Pons Auca 256.—c) Arronsar-se d'espatlles o arronsar les espatlles (Barc.), o arrunsar els muscles (Val.): fer amb les espatlles un moviment per expressar indiferència (Barc., Gir.). Tots ne portem una de creu!—afegí, arronsants'hi d'espatllas, Pons Auca 254.—d) Esser «com madò Sinfonsa, que s'estira i s'arronsa»: esser variable, molt flexible, que s'adapta a totes les situacions (mall.).—c) Arronsar-se el melic a algú: agafar-li molta por. Volien veure si se li arronsava el melic, a aquell home de sang freda, Caselles Mult.14.
    Fon.: ərunsá (pir-or., or., men., eiv.); aronsá (occ.); əronsá (mall.); arunsáɾ (val.); arunsá (Tortosa, Alguer).
    Etim.: incerta, però possiblement derivat de l'àrab ramz o rumz, ‘ganyota’, que, de la idea de ‘arrufar el nas’, hauria passat a significar ‘arrufar’ en general (Corominas DECast, iv, 62).