Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arruïnar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRUÏNAR v. tr.
|| 1. Esfondrar, destruir una construcció; cast. arruinar. Una jàssara podrida arruina un sòtil, Ignor. 69.
|| 2. Reduir a la pobresa; cast. arruinar. Lo que huy en dia appellam Cathalunya fo molt arroynada e greument destrohida, Boades, Feyts 82. Y que m'arruín per massa generós, Roq. 4.
|| 3. Destruir (en general). Han tingut bestiar en gran número arruinant los fruits dels habitants de Perpinyà, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 507). Anaven arrohinantse, doc. a. 1571 (Segura Hist. Sta. Col. 175).
    Fon.:
əruiná (pir-or., or., bal.); aruiná (occ.); aruináɾ (val.); əroviná (Manacor).
    Var. form.:
ruïnar.
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
format damunt ruïna.