DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRUIXAR o RUIXAR v. tr.
|| 1. Remullar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim (Cat., Val., Eiv.); cast. rociar. Féu-li beure de la dita aygua e ruxaren-li la cara, doc. a. 1377 (BABL, x, 160). Que negun tixidor... no gos ruxar ne banyar ab aygua, doc. any 1383 (Col. Bof. xl, 263). Ruxat tot ab oli perque cremàs bé, posaren-hi foch, Tirant, c. 92. Prin lo poliol ruxat ab vinagre, Flos medic. 172. Perdreu-les també [a les xinxes] si les arruxau ab murcades de oli cuytes, Agustí Secr. 193. Més ensucrats rubins | que un brollador d'aygua d'olors arruixa, Canigó iii.
|| 2. Engegar, fer fugir a crits o a cops (Tortosa, Mall.); cast. ahuyentar. Com àguiles novelles que'l torb arruxa, Costa Agre terra 118. Com si vos posàsseu a arruxà mosques, Ignor. 17. Es pareyé arruxa es bestià, Roq. 37. a) Resseguir els caçadors ordenadament tot un sementer, procurant espantar la caça a crits i pedrades per fer-la anar cap a un portell o altre lloc on tenen parades les senderes per agafar els animals (Mall.).
|| 3. Renyar fort, donar un aixabuc (Val.); cast. echar un trepe.
    Loc.—a) «Arruixa i no faces fang»: ho diuen per recomanar que facen les coses amb bon esment de no fer-les malbé (Martí G. Dicc.).—b) «¡Arruixa, que plou!»: ho diuen quan algú reprèn un altre amb molt bon encert (Val.).—c) Arruixar ses mosques a algú: tupar-lo (Mall.).
    Fon.: əruʃá (Bagà, Pobla de L., Vic, Barc., Mall.); əruјʃá (Valls); aruјʃá (Tremp, Pradell, Tortosa); aruјʃáɾ (Val., Alcoi); ruʃá (Conflent, Olot, Empordà, Pineda); ruјʃá (Pont de S.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Sinòn.: || 1: brufar, arrosar, roar;— || 2: ahuixar.
    Etim.: en l'accepció || 1, del llatí roscidare ‘cobrir de rou’; en l'accepció || 2 és més probable que sigui derivat de la interjecció arruix, usada per a fer fugir animals, infants, etc.