DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ART f. o m.: cast. arte.
I. || 1. Manera de fer una cosa segons regles. En est món ha hom art et manera per la qual pusca usar del offici en què és, Llull Cont. 282, 1. Poch ensajats en l'art de fer brasset encara, Pons Auca 151.
|| 2. Cada un dels gèneres d'activitat en què l'home o l'animal produeix obres segons certes regles. L'art de la mar: la professió de mariner. Arts liberals: aquelles que tenen per base la intel·ligència. Arts mecàniques: les que tenen per fonament el treball manual o l'ús de màquines. Belles arts: les que per l'exercici de les facultats intel·lectuals tendeixen a expressar la bellesa, com són la pintura, l'escultura, la música, l'arquitectura i la poesia. Han a si acompanyar un home de la art de la mar, Consolat, c. 39. Los consellers... que eren persones assenyalades en la art de la mar, Pere IV, Cròn. 131. Per mantenir e augmentar l'art de la mercaderia en les parts de Flandes, doc. a. 1389 (Boll. Lul. ix, 29). Tres reys molt sapients en la art màgica vengueren de orient, Evang. Palau, 2. En set entesa | arts liberals, Spill 10629. Per ensenyança de les arts mecànicas, Rúbr. Bruniquer, v, 50. S'en van a Amèrica a cercar feyna des seu art, Ignor. 5. «Molta vegada t'he dit: | Mariner n'és art dolent, | no pateix sinó talent, | com se mor fa testament | dalt s'ungla des dit petit» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Exercici de les facultats humanes segons certes regles. Si muller d'algú per sa art o per ses obres... guaaynarà alguna cosa, Cost. Tort. V, iv, 3. Si donchs les lurs fortaleses no són ayudades per art, Flos medic. 140 vo. Coses tan maravelloses fetes per art, Metge Somni i.
|| 4. Exercici de l'enginy per fer o obtenir qualque cosa (generalment dolenta o enganyosa). Ella conexent les sues arts e engans, Eximplis, i, 20. Desitjant obviar a semblants arts y manyes, doc. a 1578 (Hist. Sóller, i, 941). Mala art, o art del dimoni, o art de bruixeria: malefici, cosa feta per intervenció diabòlica. N'hi havia que creyan qu'allò era cosa de mal art, Casellas Sots 21.
|| 5. Expressió de la idea de bellesa per les obres humanes. Axí entench l'art dramàtich, Ferrà Com. 2.
II. m. Ormeig de xarxa que se cala en la mar i es tira des de terra (Barc., Empordà, Costa de Llevant, Mall.). Art de bou o art de parella, és la gran xarxa en forma de sac, amb dues llargues prolongacions o cames, cada una de les quals és estirada des d'una barca. (V. bou).
    Loc. i refr.—a) Esser de l'art: esser entès en una determinada professió o activitat (Mall., Men.). Tant N'Arche com En Sarasate son del art, y motiu tenen de sebre, Roq. 39.—b) No tenir art ni part en una cosa: no intervenir-hi gens. Diu que's jesuites no tenien art ni part ab so crim d'en Costel, Aurora 182.—c) Semblar un art encantat, o un art d'encantament, o un art de bruixeria: esser una cosa misteriosa, tenir aparença sobrenatural (Barc., Empordà).
    Refr.—a) «Cadascú viu amb s'art que pren» (Mall.).—b) «Qui és de l'art, que el gast», o «Donau l'art al qui l'ha»: vol dir que cal comanar els treballs a aquells homes que hi entenen (Mall.).—c) «Qui no és de l'art, el gasta»: vol dir que moltes vegades els menys intel·ligents en una cosa són els qui la manegen (Mall.).—d) «Art de foc, art de boig»: ho diuen amb referència als oficis de terrisser, rajoler i sos similars (La Bisbal).—e) «Qui té art, va a qualsevol part».—f) «Qui no sap de l'art, el llop se'l menja»: vol dir que aquell qui no sap defensar els seus interessos, sempre surt vençut (Llofriu).—g) «Qui vol entendre aquest art, ha de dur es barret d'espart»: ho diuen els pagesos, referint-se al seu propi ofici (Ciutadella).—h) «L'art del pagès no és guitarrer» (Mall.).
    Fon.: áɾt (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.: del llatí ărte, mat. sign. I.