Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  articulació
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARTICULACIÓ f.
Acte i efecte d'articular; cast. articulación. Especialment:
|| 1. Unió de dos ossos que es toquen o es corresponen per superfícies de configuració recíproca. Articulacions dels ossos, Cauliach Coll., pròl. Ses articulacions y frontisses des meu esqueleto, Roq. 44
|| 2. bot. Nus semblant a una soldadura que uneix algunes parts de certes plantes.
|| 3. Unió de dues peces d'un instrument o màquina, per contacte de superfícies de configuració recíproca.
|| 4. Posició combinada dels òrgans de la fonació per pronunciar un so. Encara que la veu del home sia una materialment, no res menys se diversifica segons diverses articulacions, Albert G., Ques. 101 v.o
|| 5. ant. Qüestió incidental d'un procés, que atura el judici fins a tant que estigui resolta. Lo actor haja de articular y provar en una o moltes articulacions dins dos mesos, Pragm. Aud. Mall. 24 v.o
    Fon.:
əɾtikuləsió (pir-or., or., bal.); aɾtikulasió (occ. val.).