DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARTICULAR v. tr.: cast. articular.
|| 1. Unir algunes peces de manera que es toquin o corresponguin per superfícies de configuració recíproca i puguin funcionar combinadament.
|| 2. Produir sons per combinació dels òrgans de la fonació. Sense poder articular una paraula, Massó Croquis 165. «He, he!», articulà l'eunucoide, llepant se els llavis, Espriu Lab. 42.
|| 3. a) Proposar articles pels quals s'han d'examinar els testimonis d'un procés. Y les parts lo que entendran posar y articular per sa intenció no ho han de posar per via de interrogatoris, Pragm. Aud. Mall. 26.—b) Proposar en un procés alguna qüestió incidental que atura el judici mentre no estigui resolta. Ab prou gran studi | articulà | e prest provà | que era casada, Spill 3099. Mals amagats | molts articulen, Spill 5945.
|| 4. Disputar o parlar animadament (Barc., Gir.). Los sabis qu'han articulat respecte d'aqueix tema, Vilanova Obres, iv, 235.
    Fon.: əɾtikulá (pir-or., or., bal.); aɾtikulá (occ., Maestr.); aɾtikuláɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: pres del llatí artĭcŭlāre, mat. sign.

2. ARTICULAR adj., neol.
Propi de l'articulació; cast. articular. Per fer vntaments a la dolor articolar, gota siàtica, Agustí Secr. 114 vo. La mà li penjava, plàcida, amb els dits subtils i torçats, del reuma articular, Pla Rus. 327.
    Etim.: pres del llat. artĭcŭlāre, mat. sign.