DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARTIGA f.
Tros de terra arrabassat profundament i amb l'arbúcia cremada, en preparació per esser sembrat de bell nou (Cerdanya, Olot, Empordà, Pobla de L., Vic, Collsacabra, Vall d'Àneu, Reus, Maestr.); cast. arrompido, noval. No gos fer... artiga o arrabaçada alguna en los pinars, doc. a. 1341 (BABL, xi, 409). No pugan tallar... ningun arbre per fer artigas pera sembrar ninguna manera de llauor sensa llisència, doc. a. 1605 (BALL, i, 401).Treure artiga; arrabassar un tros de terra per fer-la conradissa. Y'l braç que l'coltell llança, pren l'eyna y trau artiga, Collell Flor. 38.
II. || 1. topon. a) L'Artiga: llogaret del municipi de Llesp.—b) S'Artiga: alqueria del terme d'Alaior (Men.).
|| 2. Llin. català i valencià. Es molt freqüent la variant Artigas o Artigues, sobretot a Mallorca.
    Fon.: əɾtíɣə (pir-or., or.); aɾtíɣa (Vall d'Àneu, Maestr.).
    Sinòn.: boïc, boïga.
    Var. form.: altriga.
    Etim.: incerta; probablement d'un mot gàl·lic *artīca, mat. sign. (cfr. Meyer-Lübke REW 3066; J. Jud, en Rom. xliv, 293; P. Skok en Rom. i, 210 nota). Schuchardt havia suposat (ZRPh, xxiii, 187) que *artica era una derivació postverbal extreta de *exsarticare (derivat de exsartum), però no sembla probable, per raons fonètiques i d'altre orde (cf. Corominas DECast, i, 292).