DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATASCENDENT
I. adj.: cast. ascendente.
|| 1. Que ascendeix o va cap amunt. En los metalls assendents [sic] e dexendents, Llull Cont. 327, 12. Ses mil proves fetes... per afinà aygos ascendents, Ignor. 1.
|| 2. Que augmenta. La mia [amor] és ascendent e natural qui tostemps augmenta y augmentarà, Tirant, c. 270.
|| 3. Que precedeix en la generació. Exceptats pare o aui e tots aquels qui són en la línea ascendent o pujant, Cost. Tort. I, vi, 13.
II. m.
|| 1. Persona de qui procedeix algú per generació immediata o mediata; cast. ascendiente. Desfallents els dauallants los ascendents et els collaterals, Cost. Tort. V, i, 81.
|| 2. ant. Elevació del sol sobre l'horitzó. Quant volràs saber l'ascendent multiplica les hores eguals passades del die o de la nit per 15..., Gilbert-Corsuno Astrol. 22.
|| 3. Influència d'autoritat o de prestigi sobre algú; cast. ascendiente. Tenir un gran ascendent sobre de algú, Lacavalleria Gazoph.
Fon.: əsəndén (Barc.); asendént (Val.); əʦəndént (Mall.).
Etim.: pres del llatí ascĕndĕnte, mat. sign.