DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASCENSIÓ f.: cast. ascensión.
|| 1. Acte d'ascendir o pujar. Prosseguírem l'ascensió amb més cordialitat que mai, Ruyra Par. 31.
|| 2. especialment, Misteri de la pujada de Jesucrist al cel, que es commemora el dia que fa quaranta després de Pasqua. La resurrecció e la ascensió de ihesu crist, Hom. Org. 8 vo. En l'ascensió del Fill de Déu és significada l'asumció e'l pujament que'l teu cors ferà, Llull Doctr. puer. 11, 2. La vespra de la Assenció [sic], Muntaner Cròn., c. 255. Dijous festa de la Ascenció, doc. a. 1405 (Miret Templers 590).
|| 3. astron. Elevació d'un astre sobre l'horitzó. Entre ab lo grau del sol en la .9 spera en la taula de les ascencions, Gilbert-Corsuno Astrol. 20.
    Fon.: əsənsió (Barc.); asensió (Val.); əʦənsió (bal.); asansió (Alg.).
    Cult. pop.—I. Refranys:a) «A l'Ascensió, cireretes a bondó» (Gandesa, Calasseit); «A l'Ascensió, cireretes a muntó» (Cast., Val.); «A l'Ascensió, cireretes a muntó; a la Plana, però aquí no» (Benassal); «Per l'Ascensió, orenetes a muntó; a la Plana sí, però a Morella no» (Morella).—b) «Per la setmana de l'Ascensió, l'un dia carn i l'altre moltó, i cada dia professó» (La Garriga).—c) «Despuix de l'Ascensió, ni peix moll ni sermó» (Martí G. Dicc.).—d) «Per Ascensió, no és metla ni ametló» (Mall., Men.).—e) «Per l'Ascensió, cortines [o «cortinetes»] al balcó» (Barc., Vallès, Segarra, Tarr.).—f) «Per l'Ascensió, tira es mantó i pren es ventó» (Men.): ho diuen perquè per l'Ascensió ja comença a fer el temps calent.—g) «Per l'Ascensió, la minyona fira el minyó; i si la fira és bona, el minyó fira la minyona» (ho diuen a Llofriu, perquè per l'Ascensió hi ha la fira de Palafrugell); «Per l'Ascensió, la minyona paga, i el minyó no» (Llofriu); «Per l'Ascensió, la senyora fira el senyor» (Manresa).II. Tradicions:a) El dia de l'Ascensió, a Valls diuen una missa a les dotze amb molta pausa i procuren que duri una hora. A Burriana enramen l'església i hi posen gàbies de canaris i altres ocells perquè refilin. A Vic, en aqueixa diada la gent surt pel camp a collir rams de farigola. A Girona enganyen els infants fent-los creure que a la Catedral pugen un canonge en l'aire dins un cove (BDC, xviii, 52).—b) El dia de l'Ascensió és una festa tan grossa, que fins els ocells s'abstenen de dur busques a llurs nius (Mall., Men.).—c) Si escombren en el dia de l'Ascensió, després surten formigues pertot (La Garrotxa).
    Etim.: pres del llatí ascensĭōne, mat. sign.