DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ASPRE, ASPRA adj.
Que té una rudesa desagradable; cast. áspero. a) Al sentit del tacte. Ab afflicions e ab aspre lit e ab aspres vestedures, Llull Cont. 344, 19. Per sequedat va a esser la pell aspra, Albert G., Ques. 87. I els aspres dits tocaven la roba resplendent, Carner Sonets 28.—b) Al sentit del gust. L'aspre codony los fa costat, Salvà Poes. 80.—c) Al sentit de l'oïda. L'ome qui ha la veu aspra es enveiós, Albert G., Ques. 103 vo. De la música no se'n sentia res més que les aspres xerracades del contrabaix, Ruyra Parada 75.—d) Al sentit de l'olfacte. Y l'aspra olor que duu la ventolina, Alcover Poem. Bíbl. 25.—e) Al trànsit o habitació. ¿Com, donchs, podeu vós pensar que puga jo viure en aquesta tant àspera montanya?, Pierres Prov. 54. Per la Quimera conduit, en aspra via, Llorente Versos 66. Aquella gent cansada, pujant un aspre rost, Costa Trad. 178.—f) A l'esperit. Molt considerà lo heretge en la aspra vida que ell fehia, Llull Felix, pt. v, cap. 3. La batalla fo molt aspra e cruel, Muntaner Cròn., c. 27.—g) En el tracte. Alcunes vegades seràs aspre e algunes blan e amorós, Jahuda Cató 55. Aquest linatge de falcons bé és axí aspre com un estor, Flos medic. 131.—h) Temps aspre: temps ventós i de tempesta (Tortosa, Val.).—i) Terra aspra: terra magra, que necessita molt de rec i fems per produir (Conflent, Empordà, Freginals).
    Loc.
—Anar a l'aspre: anar al cementiri, morir-se (Torroella de M.).
    Intens.: aspret, -eta; asprot, -ota; aspríssim, -ima.
    Etim.: del llatí aspĕru, mat. sign.

2. ASPRE m.
|| 1. Branca d'un arbre tallada per a esser plantada en terra al costat d'una parra i servir-li d'enfilador; cast. rodrigón. Naguna persona no trasque serments o samantells ne aspres ne palitxons, doc. a. 1370 (BABL, xii, 136). Que los jurats fassen pagar pena de 5 sous per cada aspre o estelló o perxa que posaran de uyastre o de olivera, doc. a. 1598 (Hist. Sóller, i, 181). Com la parra sostinguda | d'un aspre, qui prest caurà, Costa Agre terra 16.
|| 2. Tros de canya que planten en terra al costat de les tomateres, mongeteres o altres plantes enfiladisses, per a servir-los d'enfilador.
|| 3. met. Tenir aspre: tenir bons protectors (Aladern Dicc.).
|| 4. Els Aspres: tossals àrids i pedregosos que s'escalonen des del Canigó cap a la Plana (Mem. Assoc. Exc. viii, 477).
    Fon.: áspɾə (Olot, Camprodon, Vilabertran, Banyoles, Llofriu, St. Feliu de G., Bagà, Berga, Pobla de L., Vic, Mall.).