Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure assabentar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

ASSABENTAR v. tr. ant.
Innovar, fer sabedor d'una cosa; cast. enterar. Eren estats assabentats que en aquell dia algķ d'ells devia pendre mort, Pere IV, CrÚn. 358. E que d'aÁÚ assabentets totes les persones que en son servey sůn, doc. a. 1379 (Roca Medic. 61). Un hom qui anŗ a la Rŗpita per asabentar les monjes que si venien les galees del Rey que encontinent vinguessen, doc. a. 1404 (Miret Templers 590). Sabia que [Tirant] era stat asabentat per Plaerdemauida, Tirant, c. 401. Aquest mot arcaic ha estat restaurat en el llenguatge literari modern. No valia la pena d'haver tornat en si per a assabentar-se de tal desgrŗcia, Ruyra Pinya, ii, 223.
††††Etim.:
format damunt sabent.