Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  assajar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSAJAR v. tr.
|| 1. ant. Sotmetre a prova, aplicar l'experiència a conèixer o a fer una cosa que es presenta incerta; cast. probar. Mit lo teu dit en lo foc e asaja si lo foc poràs soferir, Llull Blanq. 29, 3. En Gilabert, axí com a savi..., assajà lo senescal per saber què tenia en ell, Muntaner Cròn., c. 87. Per assajar les seues forçes a quant bastarien, Villena Vita Chr., c. 108. Ell volia assajar si poguera dormir, Carbonell, Ex. Joan II, c. 28.
|| 2. Aplicar o posar en execució provisòriament una cosa per veure si anirà bé, abans de fer-ne l'ús definitiu; cast. ensayar, probar. Comensa e asage tal cosa que tu pusques complir acabadament, Jahuda, Cato 137. E quant caualcarà... voldrà assajar de córrer, Dieç Menesc. ii, 13. Voleu que assage aquí les refilades, Verdaguer Idilis.
|| 3. Posar a algú un vestit o altra peça d'indument, per veure si li està bé (Mall., Men.); cast. probar. T'assatjaràs a s'esquena un gipó nou que jo't don, Roq. 17.
|| 4. ant. Arriscar-se, intentar una cosa que pot dur mal resultat; cast. probar. Si negú emperò açò assaiarà, la ira de déu... sàpie si encorredor, doc. a. 1254-1261 (Miret, Templers 342). Si vna d'aquestes coses hi defalira nol porà deseretar..., e si ho assayarà de fer no aia neguna ualor, trad. dels Usatges, segle XIII (Anuari IEC, i, 289). Com lo senyor rey de França asatjà passar lo coll de Paniças, Muntaner Cròn., c. 121. Deu galeres... que assaiaren de mettre viandes en lo castell, Pere IV, Cròn. 50. Ab los dits, morint assejà moure les cordes de la lira, Alegre Transf. 41.
    Loc.

Assajar un vestit nou: donar una tupada, pegar fort a qualcú (Mall.).
    Fon.:
əsəʤá (Mall., Men.).
    Var. ort.
ant.: assaiar, aseiar, asejar, assagar, assayar, assejar.
    Etim.:
del llatí *exagiare ‘pesar’, ‘provar el pes’.