Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  assaonar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSAONAR o SAONAR v. tr.
Posar en saó, arribar a l'estat de plenitud o perfecció. En estiu... se sahonen les sements e les humors dels animals, Llull Felix, pt. iv, cap. 10. Especialment:
|| 1. refl. o intr. Madurar els fruits; cast. sazonarse. Los fruits... enans que sien bons covenen a madurar e a assaonar, Llull, Cont. 107, 15. Lo fruyt dolç, que més pronte s'assahona en la branca, Llorente Versos 242.
|| 2. Donar a la terra l'aigua suficient per fer-la produir (Segarra, Urgell, Gandesa, Tortosa); cast. sazonar, regar. Això semblen boires que les corrents de les altures arragussen; no arribaran a assahonar els camps, Rosselló Many. 135.
|| 3. Donar a les viandes el punt de sabor que pertoca tenir (Gir.); cast. sazonar.
|| 4. Netejar i preparar convenientment les pells donant-los la flexibilitat i consistència necessàries per usar-les en ses diferents aplicacions industrials (Cat., Mall., Men.); cast. curtir, zurrar. De tot altre cuyram qui s'assahon, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.).
|| 5. Fènyer, pastar la farina per fer el pa (Rupit, El Pinós); cast. amasar. Assaonar la pasta: depso, condepso, Nebrija Dict.
|| 6. Tupar, ablanir a força de cops (Cat., Mall., Men.); cast. zurrar.
    Fon.:
əsəuná (or.); asaoná (occ.); asaonáɾ (val.); əsəoná (mall.); əsəwná, səwná (men.).
    Conjug.:
regular segons el model per cantar. Naturalment, les formes rizotòniques han de dur l'accent damunt la o (assaon, assaones, etc.), car aquest verb és derivat per saó; però a Menorca, on aqueixa o és tornada w en les formes accentuades a la desinència (əsəwná, əsəwnávə, etc.), ha prevalgut la pronúncia w també per a les formes accentuades en el radical, i se són creades les formes jo sàun, tu saunes, [=ʒɔ sáwn, tu sáwnəs] en lloc de jo saón, tu saones, etc., per l'analogia de l'infinitiu səwná o əsəwná. Aquesta pronúncia i flexió dialectal existia també a Catalunya molt antigament, com ho prova aquest text del segle XIII: Aquells [cuyrs] asaunen et adoben, doc. a. 1272 (Mem. Ac. B. L., ix, 118).
    Etim.:
format damunt saó.