DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATASSECAR o SECAR v. tr.
|| 1. Fer tornar sec un cos, traient-ne el suc de què està penetrat; cast. secar. Tots los accidents de la ànima, exceptat goig e alegria, sequen lo cors de la humiditat raigal, Genebreda Cons. 15. Aquell encoratjador somriure, com un sol, va assecar la rosada dels ulls, Massó Croq. 141.—a) refl. Tornar sec; cast. secarse. La rosada s'asseca damunt les flors, Cases A., Poes. 45.
|| 2. Exposar a l'acció del sol o de l'aire una cosa humida, per fer-la tornar seca; cast. secar. Pot hom draps lauar, canejar, secar, fems posar, Cost. Tort. I, ii, 4. Dos canats... de sequar [sic] figues, doc. a. 1523 (Alós Inv. 36). Posen a secar els morats esportins, Rosselló Many. 143.—a) intr. Estar exposat al sol o a l'aire per perdre la humitat. De les fruites saboroses y les figues qu'hi ha secant, Ruiz Poes. 74.
|| 3. Matar o llevar el vigor vital a les plantes per l'acció de la calor o del fred massa rigorós; cast. secar. Si van per l'hort, | los arbres sequen, Spill 9699.—a) intr. o refl. Perdre tot el vigor vital fins a quedar com mort. Les tues mans te sequen, Cost. Tort. IX, xxx. Decontinent la mà dauant tots se li secà e tornà sema, Vida St. Honorat, II. Gos li clau los penjadors,... o en la fesa de huna post | penjats li sequen, Coll. Dames 325.
|| 4. Matar repentinament. Dragons, cerastes, àspits, dels quals l'ullada asseca, Atlàntida viii.—a) refl. Morir-se (Mall., Men.). Se secaren casi totas las llimoneras, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152).
Fon.: əsəká, səká (pir-or., or., men.); aseká (occ.); seká (Gandesa, Tortosa); asekáɾ (Val.); səсá (Mall.).
Conjug.: regular segons el model de cantar.
Var. ort. ant.: cecar (doc. a. 1523, ap. Alós Inv. 32).
Etim.: del llatí sĭccāre, mat. sign.