DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSENTIR v. intr.
Pensar d'acord, manifestar-se d'acord amb allò que un altre diu; cast. asentir. Y en tal acort, puix totes y asentiren, Somni J. Joan 775.
    Fon.: əsəntí (or., bal.); asentíɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model per sentir. Vulgarment s'usa la conjugació incoativa (assenteix, assenteixes, etc.) en lloc de la pura (assento, assents). Els altres marmessors assenteixen, Espriu Anys 161.
    Etim.: del llatí assentīre, mat. sign.