Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  assenyalar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSENYALAR o SENYALAR v. tr.: cast. señalar.
I. Marcar amb un senyal o mitjà de distinció. Senyalar la roba: gravar-hi les inicials del posseïdor o altre signe per distingir-la. Que tot cuyram... qui no sia legal... e sia trobat que sia senyallat [sic] per los dits cònsols, doc. a. 1378 (arx. mun. de Barc.). E senyalà'l en lo front ab senyal de creu, Sermons SVF, ii, 152. La mare no li dexava pendre possessió del cavall que era assenyalarse rey, Turell Rec. 28. Acostumen avans de entrar-les al forn [les coques] senyalar-hi 'l nom, Serra Cal. folkl. 298. Especialment:
|| 1. a) Fer a la vinya un solc a cada banda dels ceps en sentit perpendicular als solcs de la segona rella (Vinaròs).—b) Senyar, amb ajuda d'una cordeta, els punts on s'han de plantar els peus de taronger (Xàtiva).
|| 2. Proveir una noia de les joies per casar-la (Manresa).
|| 3. Distingir sobre els altres. Se'n varen molt senyalar en grans feyts, Boades Feyts 117. Se'n varen molt assenyalar lo noble en Bernadí de Cabrera..., ibid. 422.
|| 4. Ferir algú de mala manera, deixant-li senyals de violència (Cat., Bal.). Estaven am l'ai al cor, tement que assenyalés la llur mainada, Pous Empord. 55.
II. Indicar per mitjà de senyal la presència o proximitat d'alguna cosa. Escatint belleses y senyalant tares, Cases A., Poes. xii. Montjuich ho veu, vaixell assenyala, Colom Juven. 91. La posta del sol mos senyala llevantol, Penya Poes. 93.—a) absol. Començar a inflar-se els borrons de l'olivera per a brotar (Matons Voc. oli).—b) Senyalar la festa: fer un toc especial de campana per indicar que demà és festa (Llofriu). Senyalar mort: el primer toc de campana que fan per un difunt (Eiv.).
III. Mostrar o indicar una cosa entre algunes de possibles. En l'una mà li vem portar la spasa | y en l'altra'l pes, senyalant la mesura, Somni J. Joan 2684. Mirà'l rellotje, vejé qu'assenyalava la una, Pons Auca 230. Especialment:
|| 1. Indicar amb el gest (i principalment amb la mà). No fos home ni dona gosàs parlar, senyalar, tossir ne fer-se senyal negú, Tirant, c. 52. Mirant Teseu en l'aygua, senyalant ab lo dit axí dir començà, Alegre Transf. 70. Li demano que'm senyali el camí, Massó Croquis 112. a) Senyalar amb el dit: tenir i dur en mala fama. Perque no vuy que sa gent | a jo'm senyali ab es dit, Benejam FyF, acte ii, 2a.
|| 2. Fixar cert temps o lloc per fer una cosa. Y perque los habitans... hi puguen anar, se assenyale lo dia y festa del gloriós apòstol, doc. a. 1634 (Segura HSC 105). Pogués edificar tres molins en lo puesto que li senyalarían, Rúbr. Bruniquer, v, 116.
|| 3. ant. Donar a entendre, manifestar. Tramès vn criat... senyalantli volia fer vna mort, Paris e Viana 16 vo. Car veure los trets tan luny del paper | senyalen no esser de home prou destre, Proc. Olives 276.
    Fon.:
əsəɲəlá, səɲəlá (pir-or., or., bal.); aseɲalá, seɲalá (occ.); aseɲaláɾ, seɲaláɾ (val.).
    Etim.:
format damunt senyal.