DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ASSETJAR o ASSETIAR v. tr.
Voltar de força armada un recinte ocupat pels enemics, per tal d'impedir-los la sortida i apoderar-se'n; cast. asediar, sitiar. Si'l príncep per alcun sia assetyat ho si'l tenian assetyat sos enamichs, Usatges, segle XIII (Anuari IEC, i, 293). Enaxí com ciutat qui és assetjada per sos enemics, Llull Cont. 158. Anam-nos-em a Balaguer per assetiar ell, Jaume I, Cròn. 40. Anà asetjar Leyda que és una richa ciutat, Desclot Cròn., c. 1. E lo rey atendà's aquí en torn del castell e assetià-lo, ibid. 6. Preses les armes, assetià la dita ciutat, Metge Somni iv. Desde'l mur de Perpinyà | qu'assetian los de França, Picó Engl. 32.
    Var. form.: assitiar, sitiar.
    Etim.: la forma assetjar ve del llatí vg. *assedicare, var. de *assĕdēre, ‘asseure’; la forma assetiar ve d'un creuament d'assetjar amb sitiar.

2. ASSETJAR v. tr.:
V. assajar.