Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  asseure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSEURE (i ant. asseer, assiure). v. tr.
|| 1. Posar algú de manera que el pes del seu cos reposi damunt les anques; cast. sentar. Haurem || cordes e assaer-uos-em en una taula e aualar-uos-em, Jaume I, Cròn. 23. Trahyen-li una carreta d'or e aseyen-lo en aquella, Serra Gèn. 147. a) refl. Cascun dels sauis tench per bo ço que l'altre saui dehia, e assegren-se, Llull Gentil 12. E anà s'asseer en sa cadira, Jaume I, Cròn. 525. Feu-se assiure davant frare Roger, Muntaner Cròn., c. 212. Y ell qui'ns oy axí parlar, descolorí's tot..., e assech se, Pere IV, Cròn. 268. Si vós vos aseits are al dinar, Graal 4. Tantost assigueren-se deuant la verge, doc. segle XV (Cat. Pal. 32). Dalt del catafalch... s'ha assegut lo rey N'Anfós, Camps i F., Poes. 99. No bé s'asseu a la sella, Picó Engl. 42.
|| 2. Posar una cosa a cert lloc i d'una manera estable; cast. asentar. Fom dels primers que y foren, per tal que assiguéssem nostra albergada axí con se deuia assaer, Jaume I, Cròn. 434. El [=en lo] fonament on les parets se deuen aseer, Ausiàs March cvi. Asseure una campana: posar-la en equilibri amb la boca per amunt i la tremuja per avall (Mall.). Asseure el molí: aturar el moviment del molí pitjant a la trempa fins que les moles estiguen tan atacades que no puguen moldre (Campos de Mall.). a) refl. Fer-se més estable una paret o altra construcció pel seu propi pes. Com meteren foch a la fusta se assegué [el costat del castell], fortificant-se de tal sort, Tomic Hist. 289.—b) Endinsar-se massa una embarcació, per excés de càrrega. Deu fer estibar aytant com conega que el leyn ne puxa portar,... en tal manera que no's pusca asiure, Cost. Tort. IX, xxvii, 22.—c) Asseure's les barres: contreure's les mandíbules de tal manera que no es pot obrir la boca. E les barres li asseguessen a qui primer ne parlà que yo fos vostra muller, Metge Somni iii. Dona-li tan gran dolor que li fa asseure les barres, Dieç Menesc. i, 7. Les barres s'han assegudes, y de mala manera, Penya Mos. iii, 202.
    Fon.:
əsέwɾə (pir-or., or., bal.); asέwɾe (occ.).
    Conjug.:
segons el model de seure.
    Etim.:
del llatí vg. *assĕdēre, var. de assĭdēre, mat. sign.