DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSIMILAR v. tr., neol: cast. asimilar.
|| 1. Fer semblant (una cosa a una altra). a) refl. Semblar-se. «Hi ha coses que s'assimilen» (Amer).
|| 2. v. pron. a) biol. Incorporar a la pròpia substància els principis nutritius exteriors.—b) psicol. Fer-se seves les idees o el caràcter d'altri. S'han sabut assimilar son esperit, M. S. Oliver (ap. Obrador, Arqueol. 77). Matemàtiques tan àrides, tan difícils d'assimilar, Mascarell Vall 15.—c) Sofrir assimilació un fonema.
    Fon.: əsimilá (Barc., Palma); asimiláɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí assĭmĭlāre, mat. sign. || 1.